Acabat l’estiu i la campanya forestal és moment de fer balanç. El mes de juny des d’Interior alertaven que amenaçava de ser una de les pitjors dels últims anys però un cop finalitzada -almenys formalment- els Bombers de la Regió de Girona asseguren que estan «contents» perquè aquest estiu tenia tots els ingredients per ser una temporada molt complicada i haver devastat moltes hectàrees.

Tot i això, demanen estar alerta perquè la desestacionalització dels incendis és una realitat i per tant, no és d’estranyar tenir focs en altres èpoques de l’any. Al seu parer, la campanya no estaria acabada perquè Girona, com explica el cap de la Regió d’Emergències, Jordi Martín ja té experiència en aquests tipus de focs que no tenen lloc a l’estiu. La província ha patit dos grans focs d’aquest estil: a Vilopriu, el novembre de 2013 i a Vall-llobrega, el març de 2014, que van calcinar centenars d’hectàrees. Davant d’aquesta situació Jordi Martín assegura que no poden abaixar la guàrdia. I per tant, han d’estar atents, «no a les altes temperatures com a l’estiu sinó l’expectativa de situacions de risc que normalment aquí a Girona estan vinculades al vent -tramuntana-».

Pel que fa al balanç de la campanya forestal d’enguany, a Girona han cremat poc més de 585 hectàrees -entre el 15 de juny i el 15 de setembre- i l’incendi més intens ha estat el del Cap de Creus. Aquest sol foc va calcinar més de 400 hectàrees dels municipis de Llançà, Port de la Selva i Selva de Mar, la major part en territori del Parc Natural del Cap de Creus. Un foc que va començar per una burilla i que va fer desallotjar veïns. A més, l’extinció no va quedar exempta de polèmica.

Hidroavions francesos

Aquesta encara pot generar algunes preguntes a molts veïns de la zona i estiuejants. Que es plantegen, per exemple, qüestions com ara si l’extinció de les flames podria haver estat més ràpida amb l’ajuda d’hidroavions francesos? Com funciona la cooperació amb els «pompiers» i els bombers catalans quan hi ha un foc forestal tan a prop de la frontera?

En el cas de l’incendi del Cap de Creus no es va activar aquesta ajuda francesa per part del govern espanyol i això va generar crítiques i polèmica. El cap de la Regió d’Emergències de Girona, Jordi Martín explica que com a Bombers van fer la petició d’aquests recursos aeris francesos perquè són molt potents però no va fructificar. Alhora recorda que per activar els mitjans aeris francesos, sempre cal que la petició passi pel govern de l’Estat que és qui l’ha d’autoritzar.

Per intentar millorar aquestes situacions frontereres i per guanyar en celeritat alhora d’activar els efectius, els bombers catalans i els francesos compten amb el Projecte Cooperem, un conveni apunt de signatura en aquests aspectes i que permetrà, segons Martín, «millorar més la coordinació i la comunicació» entre ambdós cossos.

La coordinació dels efectius terrestres és un tema amb el que han treballat conjuntament i fins i tot fet proves conjuntes i està «molt més avançat». En canvi, per molt que amb els aeris també s’avanci en una millora de comunicació, la decisió final sempre passarà pel govern espanyol. Tot i això, el cap de la Regió considera que amb aquest projecte transfronterer «cada cop serà més fàcil que aquests recursos puguin estar disponibles». I és que els incendis no entenen de fronteres i tampoc de temps de resposta.

Combustible i onada de calor

A banda d’aquesta polèmica, la campanya forestal també ha estat marcada per dues parts. En el seu inici, els Bombers es van trobar una província que patia «una situació de vegetació estressada per la sequera i una gran quantitat de combustible» als boscos,, diu Martín. La segona part, que els va tenir molt atents sobretot a mitjans d’agost, va ser marcada per « una onada de calor molt intensa acompanyada de vent» i que es va sumar ja a la situació d’estrés i sequera del territori

Uns dies de forta calor que van ser marcats per l’activació per part dels Agents Rurals del Pla Alfa a nivell 3. A l’Alt Empordà es va activar 25 dies durant l’estiu, quan fins llavors, el màxim s’havia donat el 2012, amb 13 vegades. Malgrat aquesta situació i haver tinguts incendis destacats com el del Cap de Creus, el Montgrí, Ventalló, entre altres; el cap dels Bombers fa una valoració «molt bona -de la campanya- respecte al que ens podíem trobar». Tot i això fa una crida a mantenir els boscos nets i gestionar-los així com recuperar els camps que un cop abandonats s’han convertit també en zones forestals que ràpidament són un combustible pels incendis.

Franges de protecció

A banda, recorda la importància de tenir franges de protecció a les urbanitzacions, perquè quan hi ha focs intensos els Bombers si no n’hi troben, s’han de «dedicar a protegir les persones abans que la natura i això fa que els incendis puguin créixer i fa que nosaltres ens despistem de l’atenció del foc», subratlla el responsable dels Bombers.

Tanmateix, Jordi Martín destaca que després dels grans focs de l’Empordà del 2012, la província es va posar les piles en aquest aspecte sobretot després que «Bombers, Agents Rurals, serveis territorials d’Interior i sobretot Diputació fessin xerrades per conscienciar els ajuntaments». Gràcies a això, apunta, «hi ha un gran tan per cent dels ajuntaments que no només les tenen projectades sinó fetes».