L’Agència del Medicament ha frenat els assajos en humans de la vacuna que està desenvolupant el CSIC, hi ha alguna novetat?
Continuem responent a les preguntes que ens han formulat. És un procés rutinari que les agències sol·licitin més informació.
I si l’agència no autoritza l’assaig, hi ha un pla b?
Amb tota l’experimentació duta a terme en animals, considerem que tenim arguments favorables a l’autorització.
Ha estat difícil aconseguir el finançament?
A Espanya sempre és molt difícil aconseguir finançament, que en el nostre cas ha estat pública però també hem tingut donacions privades, que és molt d’agrair. Esperem que amb l’arribada dels fons europeus la inversió en I+D s’incrementi en tot el país.
Quina diferència hi ha entre aquesta vacuna i les autoritzades?
El vehicle que transporta l’antigen. En el nostre cas es produeix una resposta més potent perquè es basa en el virus atenuat que va ser la base de la vacuna de la verola, que és l’única malaltia que hem aconseguit erradicar, per la qual cosa té una capacitat molt potent. A més, ja hi ha publicacions que indiquen que seria més eficaç rebre una tercera dosi de la nostra vacuna que de les ja autoritzades.
I què diferencia el seu preparat del primer que es va autoritzar a Espanya per a assajos en humans, el del laboratori Hipra?
El d’Hipra es basa en una proteïna purificada. Però les vacunes de proteïna generalment són potents per a produir respostes humorals, d’anticossos, i són més deficitàries en la producció de la resposta cel·lular, que és l’encarregada de destruir a la cèl·lula infectada. A més, els anticossos tendeixen a decaure abans que en altres vacunes. Però són potents per a iniciar una resposta i és positiu que Espanya ja tingui una vacuna en experimentació clínica.
Pot servir la recerca de la vacuna de la covid contra el càncer?
El concepte de vacuna sempre s‘ha desestimat en el càncer per considerar-ho molt difícil d’assolir, però la recerca de la covid ens servirà per demostrar que és possible utilitzar tecnologies noves per a atacar-lo. Hi ha una plètora d’arguments en contra, com que el càncer és molt variat, evoluciona, hi ha molts gens involucrats, és diferent en cada persona, etc. però sabem que el sistema immune respon a la majoria dels tumors, sobretot en estadis més primerencs o tardans, amb la metàstasi. Hi ha hagut moltes decepcions en assajos clínics amb sistemes de vacunació diferents, excepte en tumors produïts per virus com el del papil·loma.
Però la pandèmia ha posat de manifest que fent un esforç global es poden abordar els temes més complexos i crec que la recerca enfront de la covid pot revolucionar i ajudarà a avançar en el desenvolupament de vacunes per al càncer i altres malalties.
