Organització popular. Esperança i acció transformadora és el lema de l’Agenda Llatinoamericana per aquest 2022, de la qual s’han editat 2.000 exemplars en català. Es tracta d’un document que arriba a la seva 31a edició amb l’objectiu de fer reflexionar sobre la necessitat de treballar col·lectivament per evitar «l’hecatombe global», especialment en una societat situada «en un punt de no retorn ecològic que ens posa contra les cordes i al llindar de l’abisme cap a l’extinció». El dissabte 2 d’octubre, al Centre Cultural la Mercè de Girona, es farà la tradicional jornada de debat sobre l’Agenda, mentre que el 5 de novembre es donarà el tret de sortida a la campanya amb la presentació oficial de la campanya, a les set de la tarda, a Girona.

L’Agenda continua endavant malgrat que els seus fundadors, Pere Casaldàliga (mort l’any passta) i José María Vigil, ja no hi estan directament implicats. L’esperit, però, es manté a través dels promotors locals, coordinats a nivell internacional des d’El Salvador. «L’esperit de l’Agenda no ha canviat, però sí que reflecteix les sensibilitats dels que hi estem treballant ara mateix», assenyala un dels seus impulsors a les comarques gironines, Dani Boix. Segons explica, enguany es volen donar a conèixer «tots els moviments que intenten canviar la situació d’injustícia arreu del món, i fer-los un reconeixement».

En aquesta ocasió, la introducció de l’Agenda va a càrrec del religiós Paulo Gabriel, qui té una estreta relació amb Salt perquè hi va créixer i hi manté bona part de la seva família, malgrat que ell ja fa temps que viu a Brasil. Gabriel va treballar estretament amb Casaldàliga durant més de vint anys, i explica en aquesta introducció que «el paper dels moviments socials i populars és l’eix central de l’Aenda d’enguany, i en connexió amb aquest tema hi ha tota la resta: l’educació popular, el retorn al treball de base en una nova realitat postpandèmica o com mantenir viva l’esperança en temps difícils», entre altres.

I és que, òbviament, l’Agenda per al 2022 no es pot abstreure de l’impacte que ha suposat la pandèmia de la Covid-19. Per als seus promotors, el coronavirus «ha desemmascarat», encara més, una realitat «més crua» que ha «agreujat les injustícies i les desigualtats». Tot i això, el nou volum defensa que només a través del treball en grup i en comunitat «s’entreveu la major de les esperances».

Com ja és habitual, els articles de l’Agenda estan dividits en tres parts: Veure, Jutjar/somiar i Actuar. Entre els autors d’enguany destaquen el filòsof gironí Josep Maria Terricabras, el col·lectiu Fridays For Future Girona, que l’any passat va guanyar el premi al Decreixement, o el recentment desaparegut Arcadi Oliveras, habitual col·laborador de l’Agenda que en aquesta ocasió no va arribar a temps per enviar el seu article, de manera que els promotors van agafar una recopilació d’escrits seus ja publicats. També hi participen altres autors gironins com Carme Vinyoles i Pau Lanao, que parlen dels moviments socials a Bolívia; el saltenc Sebas Parra, que analitza el paper que pot jugar l’educació contra la cultura utilitarista, o la banyolina Dolors Terradas, que aborda els reptes de la cooperació.

A més de la pròpia Agenda, tanmateix, la campanya inclou molts altres elements. Per exemple, enguany se celebra la 20a edició del Calendari Solidari, que cada any ret homenatge a personalitats i efemèrides destacades en l’àmbit de la justícia social. Per commemorar aquestes dues dècades de treball, el 15 d’octubre es farà un acte al centre cívic Creu de la Mà de Figueres, d’on és originari el dissenyador del calendari, Xavier Besora. Allà es farà una presentació de l’Agenda i s’oferirà una mostra retrospectiva dels calendaris publicats fins ara.

També s’ha publicat una segona edició del llibre Salvar-nos el Planeta, de Joan Surroca, on es proposen materials pedagògics per generar debat a nivell escolar. Finalment, es torna a convocar el premi al Decreixement i també se n’organitza un per il·lustrar la portada de la propera edició de l’Agenda.