L’estadística segueix confirmant el que durant el confinament per la pandèmia era un secret en veu alta: que al llarg del 2020 molts catalans van optar per deixar les seves ciutats i se’n van anar a viure a pobles més petits i tranquils, ja fos a la muntanya o a la costa. I en alguns casos s’hi van empadronar, ja que s’hi van estar una temporada llarga i ho necessitaven per accedir als serveis o poder fer desplaçaments. L’estadística de Moviments Migratoris publicada ahir per l’Idescat així ho corrobora: la Cerdanya va ser la comarca catalana que va rebre un major nombre de nous empadronats al llarg de l’any passat. En la immensa majoria de casos, procedien de la resta de Catalunya. Aquestes xifres confirmen la tendència apuntada per l’INE al juny, que ja assenyalava que el nombre d’empadronats s’havia disparat a diversos pobles del Pirineu durant la pandèmia. En canvi, les migracions amb origen o destí la resta d’Espanya i l’estranger van disminuir considerablement a causa de la pandèmia i les seves restriccions de mobilitat.

L’Idescat assenyala que, durant el 2020, els canvis de residència entre municipis catalans van disminuir un 8,2% respecte el 2019. Tot i això, hi ha excepcions: els municipis petits són els únics que l’any passat van rebre més població procedents d’altres localitats catalanes en relació al 2019. I una altra excepció són les localitats costaneres.

En el cas de les comarques gironines, en termes globals, Blanes i Platja d’Aro -on molts catalans tenen segones residències- van ser les localitats que van guanyar més nous empadronats durant el 2020: 313 i 298 respectivament. Tot i això, es troben lluny de les xifres d’altres localitats catalanes, com Calafell, que va sumar gairebé 900 nous veïns, o Sant Cugat del Vallès, que va superar els 800.

D’altra banda, les principals ciutats de la província -Girona, Figueres i Salt- són les que més població van perdre. En el cas de Girona, el balanç a finals d’any va ser de 1.236 habitants menys, a Figueres se’n van perdre 336 i a Salt es va registrar una disminució de 255 persones.

Si s’observen les dades per comarques, la Cerdanya és la que, percentualment, més va veure incrementar la seva població. En total, va rebre 45 nous residents per cada mil habitants: en xifres totals, 835 persones.

D’aquests, gairebé 41 procedien d’altres punts de Catalunya, mentre que cinc venien de l’estranger (cal recordar que la comarca fa frontera amb França). Pel que fa a les migracions amb la resta de l’Estat, el saldo és negatiu, ja que hi ha més persones que van marxar que no pas que van arribar (-0,6 per mil). L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, també als Pirineus, són la segona i tercera comarca amb els percentatges més elevats. Es tracta, per tant, d’una tendència general al conjunt de Catalunya.

Pèrdua de població al Gironès

En canvi, només va haver-hi tres comarques que van perdre població en lloc de guanyar-ne a causa dels moviments migratoris arreu de Catalunya, i una d’elles va ser el Gironès, on el nombre d’empadronats es va reduir en 3,7 per cada mil habitants per aquest motiu. Això es deu, en bona part, a la ja mencionada pèrdua de població de les seves dues principals localitats, Girona i Salt. El Barcelonès, amb una pèrdua de 10,9 per cada mil habitants, i el Segrià, amb un 2,1 per mil menys, són les altres comarques que van registrar fluxes migratoris negatius.