Per què un màster sobre moviments migratoris?

El màster surt d’una necessitat dels professionals, perquè la gent que treballa en el camp de l’acollida en ajuntaments, en associacions o en institucions d’aquí i internacionals estan sobrepassats per la feina del dia a dia. Treballen molt i tenen poc temps per pensar. Pensar en els canvis que es donen en els moviments migratoris, en els refugiats, en les causes i les conseqüències dels moviments de les persones que tracten en el dia a dia.

Els moviments de població han existit sempre. Ara, però, des de fa uns anys sembla que hi prestem més atenció o generen més polèmica. Per què?

Ara se’n parla més. En termes absoluts les migracions han crescut, però també ha crescut la població mundial. Per tant, en termes relatius estem parlant de la mateixa gent que emigra, però el que sí que ha passat és que hi ha canvis en les causes.

Quins són aquests canvis?

Ha canviat la mirada amb què s’analitzen les migracions, passant d’una visió molt sociodemogràfica i econòmica amb migrants marxant per buscar millors condicions de vida, a una mirada més àmplia per buscar altres causes com les climàtiques o, amb més força, la idea que els conflictes socio-polítics i que un sistema molt desigual d’economia capitalista tenen molt pes en els fenomens migratoris.

Per a la lliçó inaugural han escollit Saskia Sassen, que és molt reconeguda pels seus estudis sobre les ciutats.

El concepte de «Ciutat global» el va posar ella sobre la taula, i realment és molt coneguda per això, però nosaltres l’hem portat més per tota l’anàlisi que fa de la mobilitat i de les expulsions. Les ciutats globals són un pol d’atracció que fomenten les migracions, però la Saskia Sassen ha estudiat molt en profunditat les causes dels moviments migratoris en casos. Per exemple, en determinades regions africanes hi ha població que ha hagut de marxar perquè grans empreses compren els terrenys per fer monocultiu o perquè hi ha mines a prop. Un capitalisme extractiu que està traient gent dels ambients rurals on vivien. I aquí sí, que molts van a aquestes «ciutats globals». Per exemple, hi ha ciutats africanes que actualment s’estan massificant a nivell de població. Però també n’hi ha molts que marxen del seu context.

Abans m’ha parlat de «sistema molt desigual d’economia capitalista» i ara de «capitalisme extractiu». El màster corre el perill que sigui vist com massa decantat ideològicament?

No. Precisament el que volem destacar és que és important veure els fenòmens migratoris des de les dades. És important que basem els arguments i les polítiques a favor de l’acollida de persones migrades i refugiades amb dades empíriques, que existeixen a través dels estudis. Moltes vegades es parla de la immigració com un problema o es defineix l’arribada d’immigrants com una crisi, però és més la percepció que se’n té que no pas la realitat. És important acompanyar amb dades, i evidències, la visió de les migracions per evitar visions esbiaixades i ideològiques.

De «visions esbiaixades i ideològiques» sempre n’hi ha hagut. Però, potser, cada cop més?

El fet migratori ha comportat una polarització ideològica molt gran, i més en un context de creixement de l’extrema i la xenofòbia, i en el màster el que volem aportar és una visió ponderada sobre els moviments migratòris i veure quines són les seves causes i les seves conseqüències.

Estudis sobre causes i conseqüències. Si n’hi hagués més, hi hauria menys polèmiques?

La falta d’estudis i dades és una part, perquè no es visibilitza prou la realitat de les migracions. Però, més enllà de les dades i la racionalitat, hi ha un aspecte emocional bastant important que cal tenir present. Per exemple, per què determinades fake news sobre les immigracions corren tant, preocupen i creen por? I després això afavoreix a determinats partits polítics. I, en canvi, per què els missatges més racionals i tranquil·litzadors corren menys?

Algunes polèmiques poden venir de fake news, però altres de conflictes reals. Com s’ha d’actuar amb els conflictes?

N’hem de parlar. Parlar-ne obertament per veure quines són les arrels dels conflictes. S’han de buscar aquestes arrels per anar treballant en aquests conflictes i no només anant pedaços. Sovint, moltes solucions no són de curt termini. Per exemple, hi ha manifestacions en un barri i es pensa en fer alguna cosa perquè s’acabin quan s’hauria d’anar a veure les arrels més profundes dels conflictes que acaben derivant en aquestes manifestacions.

Sociòlegs, pedagogs, especialistes en dret, filosofia, geografia... S’ha buscat aquesta visió transversal a través de la selecció del professorat del màster?

La transversalitat la marca el professorat, evidentment, perquè una persona de dret ens donarà una visió jurídica més aprofundida del fenomen i altres una de més sociològica. No ha estat fàcil construir aquest marc, perquè, generalment, els màsters tenen una visió més centrada en una disciplina concreta i promoguda des d’un departament concret. Hem buscat la transversalitat, però no només en el professorat sinó també en les assignatures i el programa per donar aquesta resposta global a un fenomen molt complex.

La crisi sanitària dels darrers dos anys ha deixat, i deixarà, una crisi econòmica darrere seu. Com més problemes econòmics, més fàcil és que la societat percebi la immigració com un problema?

Si es miren les dades d’opinió, la immigració ha deixat de ser citada com un problema com passava abans. És veritat que venim d’un context de fronteres tancades, amb moltes restriccions a la mobilitat que, per exemple, han provocat que hi hagi més arribades de pasteres o més intents d’entrades saltant la tanca de Ceuta, però hem de veure què passarà quan la situació mundial es recuperi.