Impactes «purament ambientals» com «les col·lisions amb mamífers o la construcció de nous ports» i impactes que, a més del medi ambient, també «afecten la salut de les persones», com «els que estan lligats als antiincrustants que s’utilitzen per pintar els vaixells, a les aigües residuals o a la producció d’òxids de sofre i de nitrogen per la combustió de petroli» que, fins i tot, a més d’impactar en els ecosistemes marins, podrien tenir influència en «morts prematures per càncer de pulmó o malalties cardiovascular». El biòleg marí del grup de recerca SeaHealth de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG, Josep Lloret, no escatima detalls sobre els impactes en la «salut humana i en el medi ambient» de l’activitat dels grans creuers que, per exemple, parlant de la seva importància, en l’escalfament global del planeta, tenen una petjada de carboni diària que pot arribar a ser superior a la de 12.000 cotxes.

Una comparació que, igual que la que els passatgers d’un creuer de set dies per l’Antàrtic poden produir les mateixes emissions de CO2 com la mitjana d’un ciutadà europeu al llarg d’un any, apareixen en l’estudi «Environmental and Human Health Impacts of Cruise Tourism: a Review» publicat a la revista Marine Pollution per investigadors de la Universitat de Girona, la Universitat britànica d’Exeter i l’Institut de Turisme de Croàcia. La recerca en la qual, a banda de Josep Lloret, per part de la UdG hi han participat el biotecnòleg Arnau Carreño i el metge i degà de la Facultat de Medicina Joan San, alerta sobre «l’impacte creixent i continuat» i recomana instaurar «una regulació efectiva dels creuers per minimitzar l’impacte sobre medi ambient i la salut humana»

Amb informació extreta de dos articles previs, creuant dades de diferents mars i oceans, l’estudi se centra tant en les afectacions al medi ambient, com a la salut humana i, segons Lloret, conclou que el turisme de creuers, una activitat que havia experimentat un fort creixement abans de l’aturada per la pandèmia, és «una font potencial de riscos físics i mentals per a la salut de passatgers i de la tripulació, així com per a les persones que resideixen prop dels ports o les que treballen a les drassanes».

Una de les aportacions més interessants de l’estudi és, com apunta Hrvoje Carić (Institut de Turisme de Croàcia), que va més enllà les afectacions sobre el medi ambient: «Fa temps que sabem que els creuers causen danys al medi ambient, però és molt important tenir en compte l’impacte sobre la salut humana en aquesta fotografia». Una afectació que el degà de la Medicina de la UdG, Joan San, concreta en «la petjada de CO2» que, en el cas d’un grau creuer, és un «nou escull per a la salut i el benestar de les persones de dins i fora el vaixell».

Així, per exemple, en el cas del Mediterrani, l’estudi dels investigadors de la UdG, de la Universitat d’Exeter i de l’Institut de Turisme de Croàcia xifra en un «deu per cent del global de les emissions produïdes per tots els vaixells que hi naveguen les que provoquen els creuers» o que, per exemple, «el consum d’energia per passar la nit a un creuer és dotze vegades superior a la de pernoctar en un hotel en terra ferma».