Només el 55% dels universitaris gironins estudien a les comarques gironines; és a dir, no s’han de desplaçar del seu àmbit territorial per assistir classe. Això vol dir que estan matriculats a la UdG o a alguna de les seves escoles associades, o bé que cursen els seus estudis en una universitat a distància (com la UOC o la UNED) i per tant no s’han de moure de casa. Així ho recullen les dades de l’Idescat, que situen la província de Girona en un terme intermig en el conjunt de Catalunya: no és com a Barcelona, d’on marxen molts pocs universitaris per estudiar, ja que és allà on hi ha la majoria de centres; ni tampoc com a Terres de l’Ebre o el Penedès, on la immensa majoria d’estudiants es veuen obligats a marxar.

Segons les dades de matrícula corresponents al curs 2019-2020 (les últimes que hi ha disponibles), la mobilitat de l’alumnat universitari és molt desigual arreu de Catalunya. Els estudiants barcelonins, per exemple, opten majoritàriament per quedar-se a estudiar a la capital catalana, i només un 6% decideix sortir del seu àmbit territorial per anar a alguna altra universitat. En una situació intermèdia se situen els alumnes residents al Camp de Tarragona: en aquest cas, un 61,8% dels estudiants es queda a estudiar a la Universitat Rovira i Virgili; un percentatge molt similar a l’àmbit de Ponent, on el 60,6% dels alumnes universitaris es queden a Lleida a estudiar.

A Girona, en canvi, el percentatge és més baix: se situa només en un 55,4%. Si s’observa la comparativa amb les dades de fa deu anys, es pot comprovar que, al llarg d’aquesta dècada, el nombre d’estudiants que estudien fora de Girona ha crescut lleugerament (el curs 2011-2012 eren 3.570, i actualment són 3.715), mentre que el nombre d’estudiants que es queden a la ciutat s’ha reduït, passant de 8.690 a 7.970 persones en aquest mateix període. En la resta de casos falten dades (ja sigui de residència o d’universitat) per tal de poder-los classificar.

Malgrat que pràcticament la meitat d’alumnes universitaris opten per marxar de Girona per cursar el seu grau o màster, la xifra encara és substancialment superior a la d’altres àmbits territorials. Per exemple, a les comarques centrals, malgrat tenir la Universitat de Vic-Central de Catalunya, només hi ha un 26,9% d’estudiants que es quedin a estudiar allà. A les Terres de l’Ebre (14,8%) i el Penedès (7,1%) els percentatges encara són més baixos, mentre que a l’Alt Pirineu i Aran (que inclou la Cerdanya) no hi ha cap centre d’ensenyament universitari, de manera que els 1.175 alumnes universitaris han de marxar-ne obligatòriament.

Lògicament, el que sí que es veuen obligats a fer molts joves és a desplaçar-se cada dia (o els dies que tinguin classe a la setmana) des del seu municipi a una de les 25 localitats on hi ha centres d’ensenyament universitaris: concretament, el 75,0% dels 165.505 alumnes universitaris residents a Catalunya estudien fora de la localitat on viuen. En el cas de les comarques gironines, hi ha 2.750 estudiants que ja estan empadronats a Girona, però també n’hi ha 730 que vénen de Figueres, 630 d’Olot, 620 de Lloret i 615 de Blanes. Més enrere hi ha ciutats com Banyoles, amb 465 universitaris, Sant Feliu de Guíxols, amb 370; Palafrugell, amb 335; Roses, amb 330, o Palamós, amb 325. L’estadística ofereix, finalment, altres dades relacionades amb el perfil dels estudiants universitaris gironins. Segons les dades, queda clar que hi ha més noies (4.315) que nois (3.655), consolidant una tenència que ja es venia apuntant des de feia anys.