La Universitat de Girona acaba d’aprovar un nou Pla d’ambientalització en el qual s’autoimposa l’objectiu d’arribar a l’any 2030 havent reduït a la meitat de les emissions de carboni que generava l’any 2011. Un objectiu alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, però, que, en el cas de la UdG, es topa amb la realitat que la major de les emissions generades per l’activitat no són producte directe de què es fa a dins del Campus sinó de la mobilitat per arribar-hi. «A la UdG, la mobilitat suposa al voltant del 90% de les emissions totals derivades de la seva activitat», es descriu textualment en aquest Pla d’Ambientalització que, concretant més, detalla que «el volum més important recau en la mobilitat quotidiana per accedir als campus, en concret dels desplaçaments de fora de la ciutat de Girona que, segons les enquestes anuals de mobilitat, suposen més del 50% del total de la mobilitat obligada».

Una mobilitat que, en gran part, es fa amb vehicles particulars i, per tant, la Universitat de Girona té menys armes per reduir-la en comparació, per exemple, a les que té per apostar per augmentar per l’ús de fonts d’energia més verdes en els edificis. En l’apartat «Estat actual», el nou Pla d’Ambientalització de la UdG destaca les mancances del transport públic o les dificultats d’accés a l’habitatge com a causes d’aquest gran volum d’estudiants, professors i treballadors que, cada dia, van als diferents campus de la universitat amb vehicles particulars. «La manca d’una xarxa de transport públic eficaç que cobreixi tot el territori gironí afavoreix els desplaçaments en cotxe de manera individual» i «la dificultat per part de l’estudiantat de trobar un habitatge a la ciutat econòmicament assequible augmenta la necessitat de mobilitat» s’argumenta, en cada cas, en un Pla d’Ambientalització que s’ha fet per substituir el que es va aprovar el 2000. Vint-i-un anys enrere, aquell pla va ser pioner i va marcar una línia que, per exemple, ha aconseguit que la Universitat de Girona tingués molts bons resultats en paràmetres com el GreenMetric que, l’any passat, la situava en el lloc 91 de les 912 universitats analitzades i en la segona de l’àmbit català.

La promoció de l’ús de la bicicleta amb serveis de préstec, la senyalització d’itineraris; l’aposta per les eines que faciliten l’ús del cotxe compartit; recomanacions com anar a peu al Campus; o els convenis amb els diferents transports públics (abonament TMG i conveni RENFE) han estat fins ara algunes eines per rebaixar l’ús dels vehicles particulars. Però, segons es detalla en el Pla d’Ambientalització, «s’ha arribat a un estadi de difícil disminució dels modes de desplaçament més emissors, per la qual cosa cal abordar altres aspectes com poden ser els organitzatius». Uns canvis que, per exemple, podrien acabar passant per la reducció de la presencialitat. Una opció que, però, almenys des del punt de vista dels estudiants, no ha despertat les millors sensacions quan ha estat obligada en els dos darrers cursos per culpa de la pandèmia.