Les ordres de protecció són una eina molt important en l’àmbit de la violència masclista perquè acaben amb mesures cautelars que poder ser indispensables pel dia a dia de la víctima. I és que sovint aquestes deriven en ordres d’allunyament i d’altres tipus de mesures que han de facilitar la vida a la maltractada.

Aquest segon trimestre els jutges gironins han denegat prop del 70% de les peticions fetes per les víctimes d’aquesta xacra. Entre abril i juny se n’han sol·licitat 117 i d’aquestes, 70 han acabat denegades i n’han prosperat 47.

El què sí hi ha hagut és un creixement de les peticions -totes elles realitzades per víctimes- en comparació amb el trimestre anterior. Les dones maltractades han realitzat un 23% més de sol·licituds d’ordres de protecció -entre gener i març se n’havien cursades 95 als jutjats-.

La demanda de la mesura la fa la víctima i llavors el jutge decideix si l’adopta o bé la denega en funció de l’estudi cas per cas de maltractament. Sovint els jutges deneguen aquest tipus d’ordres per problemes de forma, falta de temps alhora de cursar-les perquè sovint les han d’avaluar amb rapidesa o també perquè consideren que no són necessàries en segons quin cas de maltractaments.

Del total d’ordres de protecció aprovades, n’han derivat 104 mesures cautelars. Aquestes poden ser tant de caràcter penal com civil. De la primera tipologia se n’han gestionat 85 durant el segon trimestre.

Entre les més habituals hi ha l’ordre d’allunyament (45) o la prohibició del maltractador de comunicar-se amb la víctima (38). Pel que fa a les mesures cautelars de tipus civil, se n’han cursades 12 i la que més s’ha aplicat és la prestació d’aliments (4).

Un altre aspecte destacat en els casos de violència masclista són les denúncies. Han patit un increment i en només tres mesos els jutjats n’han gestionades un 14,3% més. Entre abril i juny se n’han rebut 613 quan el trimestre anterior n’eren 536.

La major part de les denúncies sorgeixen de l’àmbit policial, on se n’han cursat 442. Però també, n’hi ha que es realitzen durant intervencions policials (46). Els jutjats també han rebut demandes presentades per les víctimes de violència masclista, un total de 75 en tres mesos.

Pel que fa a la tipologia de víctimes, s’ha de dir que majoritàriament són dones de nacionalitat espanyola (372) i 241, estrangeres. Sobre la relació que tenien la víctima i el presumpte maltractador en el moment de la denúncia, majoritàriament eren la seva exparella (42,7%).

Un altre aspecte destacat de les dades de l'Observatori contra la violència masclista, que fa públiques les dades del Consell General del Poder Judicial, és el nombre de persones que han hagut de passar a disposició judicial per un cas de maltractaments.

El 72% condemnats

Fins a 50 homes han anat als jutjats per algun delicte relacionat amb aquesta xacra social. Es tracta d'un 13% més que el trimestre anterior (44). S'ha de dir que dels 50, 39 han acabat amb condemna (72%) després de passar a disposició judicial i els 11 restants, absolts.

Durant el procés judicial, en 68 casos la víctima s’ha acollit a la dispensa de l’obligació legal de declarar durant els primers tres mesos de l'any. D’aquestes dones, la gran majoria són de nacionalitat espanyola (40).

Espanya: Més de 40.700 denúncies

Els jutjats han registrat 40.721 denúncies a Espanya durant el segon trimestre, un 17,8% més que el 2020 quan s’estava en plena pandèmia. El percentatge més elevat de denúncies presentades per les víctimes s’ha fet a les comissaries (29.471, el 72,37% del total), mentre que als jutjats, només un 1,49% del total (607). Set de cada deu denúncies han estat iniciativa de la víctima i en canvi, només dues de cada deu són de familiars (617) que van a la policia. La taxa de víctimes de la violència de gènere a tot Espanya és durant el segon trimestre de 16,6 per cada 10.000 dones.