Diversos sectors, des de l’agricultura fins al turisme, van aprofitar la jornada organitzada per Pimec per demanar a la Generalitat que aclareixi d’una vegada per totes com pensa desenvolupar la gestió i legislació de les energies renovables, que es troben pendents de la modificació del decret-llei. «Els objectius de la llei d’emergència climàtica estan clars, però no està tan clar com hi pensem arribar. Un cop més, el Govern no ens diu com ho hem de fer, i això és el que ens preocupa, perquè les accions que es prenguin, en la majoria de casos, seran irreversibles», va indicar Jordi Martí, com a representant de la Taula Gironina de Turisme.

Martí va expressar la seva decepció perquè, des del seu punt de vista, «dona la sensació que estem traslladant al territori un debat que no ha tingut el Govern, i que ens haguem de posicionar sí o no davant d’una cosa que és molt complexa». En aquest sentit, va defensar que «no ha de ser un debat del sector turístic versus els parcs eòlics», perquè va considerar que les qüestions són necessàries. Tot i això, va considerar que «hi ha altres opcions» que no passin per macroparcs eòlics per tal d’arribar als objectius: «El Cap de Creus té un valor incalculable. Ara fa poc ens van gastar una fortuna per treure infraestructures que no feien bonic [en referència al Club Med], però ara sembla que la prioritat ja no és el paisatge», va lamentar. És per això que va defensar que «cal que el Govern afronti de manera seriosa el desplegament de les renovables, i que no es limiti a traslladar el debat al territori».

Francesc Esquerda, alcalde de Granyena de les Garrigues i membre de JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya), també va lamentar els perjudicis que la manca de planificació comporten per al seu sector. «El món rura, els pobles, el món agrari i ramader, no haurien de pagar els plats trencats i la falta de planificació en matèria de renovables», va demanar. Com a alcalde, va reclamar que hi hagi «consens amb el territori» i que «es doni veu a tothom», evitant que es produeixi una massificació de parcs eòlics en zones poc poblades, ja que això pot fer pujar el preu dels terrenys i que als joves pagesos els costi més poder accedir a la terra per a produir aliments. És per això que també va sol·licitar «un canvi de regulació» i va advertir que projectes de macroparcs poden donra molts diners a l’Ajuntament i els propietaris, però no generen una redistribució de la riquesa en els territoris.