Recentment, el Departament de Salut de Catalunya admetia que la pandèmia ha ocasionat que es diagnostiquin un 30% menys de malalties. En el cas del càncer, la davallada també és notòria i es calcula que l’infradiagnòstic se situa al voltant del 21%. És per això que el gran repte del sistema sanitari -orquestrat a Catalunya pel CatSalut- és recuperar l’activitat assistencial que no s’ha pogut fer en l’últim any i mig a causa de la covid-19.

Malgrat tot, la recuperació no és fàcil, ja que l’impacte de les cinc onades al sistema sanitari ha tingut conseqüències. «Encara no hem recuperat el ritme de mamografies que es feien abans de la pandèmia. Sí que és cert que hem millorat, tenint en compte que l’activitat es va aturar totalment durant la primera onada, però encara no la podem dur a terme al 100%», explica la coordinadora de la Unitat t de Mama del Servei d’Oncologia Mèdica de l’ICO Girona, Gemma Viñas. La reducció dels cribratges comporta inequívocament una davallada de diagnòstics de càncer de mama. «És molt important la detecció precoç, per això segurament s’han diagnosticat menys tumors en fase inicial. L’impacte real es veurà d’aquí a uns anys però el que està clar és que si fins ara l’esperança de vida després de patir un càncer de mama augmentava 2,5 anys a Catalunya de mitjana, la supervivència es frenarà o fins i tot pot recular», afegeix Viñas, qui lamenta que «la tendència era molt bona des de fa uns anys però la millora quedarà afectada d’alguna manera o altra».

Pacients amb càncer i covid-19

D’altra banda, una bona notícia és que els estudis constaten que les persones que han patit càncer i s’han contagiat no han tingut més complicacions pel fet de tenir covid-19 i el tractament tampoc s’ha vist perjudicat en la majoria de casos. «L’afectació en pacients amb càncer de mama encara ha sigut menor que en les altres tipologies de tumor i ho demostra el fet que hi ha hagut menys mortalitat per covid-19 en aquests casos», afirma Viñas.

Aquestes conclusions s’extreuen de l’estudi Oncocovid, en el qual hi han participat una trentena d’hospitals d’Europa, entre els quals hi ha l’ICO Girona.

A més, l’ICO Girona també està immers en un estudi que va iniciar l’any passat sobre la millora del tractament per combatre el càncer de mama triple negatiu, un tipus de tumor més letal i que afecta la població més jove. «És un estudi que desenvolupem a llarg termini», explica Viñas i afegeix que, paral·lelament, també han rebut finançament per treballar en un estudi en col·laboració amb la Universitat de Girona per desenvolupar l’enginyeria necessària per fer cultiu en 3D.

Nous factors de risc

El càncer de mama continua sent el tumor més freqüent entre les dones. I és que, aproximadament un de cada tres dels tumors que es diagnostiquen en dones és de mama. A més, segons Viñas, una dona de cada vuit acabarà patint aquest tipus de càncer un cop al llarg de la seva vida. «Cal tenir present que la supervivència és molt alta, del 90%, però sí que és cert que han augmentat alguns factors de risc que abans no hi havia», recorda Viñas. Aquests són el sobrepès, degut a una dieta menys apropiada, i l’augment de l’addicció al tabac.

«És cert que tenim la percepció que hi ha més dones joves diagnosticades però la mitjana d’edat continua sent els 60 anys i la franja més habitual va dels 45 als 65 anys», especifica. En el cas dels tumors en noies més joves «solen ser de tipologia diferent i més virulents; s’ha plantejat moltes vegades cribrar una franja de població més àmplia, ja que actualment està limitada a la població de 50 a 69 anys, però no s’acaba de veure clar».

Finalment, Gemma Viñas destaca el paper de la Unitat Funcional de Mama del Trueta i l’ICO perquè «aporta beneficis als pacients tenint en compte que podem dur a terme una acció més multidisciplinària, amb la intervenció de diversos professionals mèdics». També afegeix que «ens permet avançar en assaigs clínics amb la col·laboració d’investigadors de la Universitat de Girona», conclou.

Llarga espera en la reconstrucció mamària

La reconstrucció mamària després d’un càncer pot ser un procés molt llarg i ple d’obstacles per a les dones que el pateixen, segons ha afirmat a Efe la psicooncòloga de l’Associació Espanyola contra el Càncer, Mireia Golobardes. La psicooncòloga ha recordat que hi ha dones a les quals els fan la reconstrucció al mateix moment que la mastectomia o surten del quiròfan amb una pròtesi, però hi ha altres casos en què els metges valoren que és preferible no fer-ho tot seguit i la segona operació es posposa. Segons un estudi de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica, una de cada tres pacients en llista d’espera per a una reconstrucció mamària triga entre un i dos anys a poder operar-se en un hospital públic català, fet que provoca un gran desgast anímic per la implicació emocional que suposa la pèrdua d’un pit. Malgrat això, les xifres van millorant i en els últims cinc anys el temps d’espera s’ha reduït a gairebé la meitat en la sanitat pública.

«Psicològicament, el temps d’espera és complicat perquè no acabes de tancar el cicle de la malaltia», ha dit Golobardes. Es tracta d’un moment anímic dur, ja que després de la mastectomia les dones «tenen moltes ganes de veure’s bé físicament», fet que repercuteix inevitablement en l’aspecte emocional, en l’autoestima i en les relacions de parella.