El teletreball ha estat una de les grans transformacions que ha deixat la pandèmia en el dia a dia de moltes persones. Una cosa que fins abans de la covid era residual, s’ha convertit en rutinari en moltes empreses. Tanmateix, aquest mantra que va córrer durant els primers compassos de la pandèmia que «el teletreball ha vingut per quedar-se» no ha estat així. Complert un any de l’aprovació de la nova llei de treball a distància, els acords col·lectius que regulen aquesta nova modalitat són ínfims. És a dir, es teletreballa menys del que s’esperava, gran part d’aquest exercici en remot es fa de manera informal i improvisada i està tenint més èxit en les grans firmes que en les pimes.

Preguntat per El Periódico, el Ministeri de Treball informa tenir registrats un total de 105 convenis i acords amb clàusules que regulen el treball a distància, que afecten unes 561.000 persones treballadores. És a dir, dels 16,1 milions d’assalariats en actiu actualment a Espanya, només el 3,5% tenen un conveni o acord que específicament reguli aquesta modalitat. Els nivells de teletreball, però, són superiors segons revelen les dades de l’INE. Aquests constaten que, en el segon trimestre d’aquest any, el 9,4% dels treballadors espanyols operen més de la meitat dels dies de la setmana des de casa. Xifra sensiblement inferior als temps del confinament, quan es va assolir un pic del 16,2% de teletreball. I lluny de les potencialitats de l’economia espanyola. Un cambrer o un dependent d’un comerç no podran teletreballar, però el Banc d’Espanya estima que el 30% dels ocupats a Espanya podria exercir en remot.

Com es teletreballa?

A Espanya es teletreballa més de manera informal que regulada i encara queda molt camp per davant per generalitzar aquesta modalitat. «Encara estem en una fase de transició i ni empreses ni treballadors tenen en la majoria de casos clar quin model vol aplicar. Ara mateix a les empreses on es teletreballa s’està imposant l’autogestió», apunta el catedràtic de dret de la feina de la UB, Jordi Garcia Viñas. La fórmula majoritària, segons coincideixen els sindicats consultats, és l’híbrida: uns dies a casa i altres a la feina. En grans empreses com Iberdrola, Nestlé o Axa el format que han pactat amb els seus treballadors és el 3 + 2, tres a l’oficina i dos a casa. Aquestes mateixes fonts també assenyalen que estan tenint més èxit en els acords de grans firmes, que en els convenis de sector; el que perjudica (de moment) a les pimes. «No s’arribarà a aquests nivells de teletreball que s’esperaven a l’inici de la pandèmia, però tots els nous convenis que es van renovant l’aborden i els nivells aniran a més», apunta la secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Cristina Torre.

La norma de treball a distància deixa a la negociació col·lectiva, via convenis o acords d’empresa, el desplegament d’aquesta nova realitat laboral. El problema és que actualment la negociació de convenis es troba bloquejada i amb una cobertura de mínims. L’alta activitat negociadora en altres matèries -ertos, reforma laboral i de pensions- i l’escalada de la inflació està acaparant els acords.

Una disputa pels costos

«La llei no concreta i hem de concretar nosaltres. I la premissa és que el teletreball no pot implicar un cost per al treballador. La qüestió és com ho comptabilitzem i què entra en aquest cost», afirma la secretària de política sindical d’UGT de Catalunya, Núria Gilgado. «Fins ara els pocs convenis que s’han signat no arrisquen i fixen un pagament mensual d’entre 35 i 55 euros al mes per teletreballar», apunta l’advocat laboralista i professor de la UOC Pere Vidal. La qüestió dels costos és un element clau, ja que hi ha una tendència generalitzada, especialment entre les pimes, a rebutjar la idea que l’exercici en remot es tradueixi en més costos.

Una recent enquesta entre els associats de Pimec assenyalava que una de cada tres pimes apostava pel teletreball, però 9 de cada 10 no tenia previst abonar cap compensació o pagament addicional als seus treballadors per les despeses derivades. «Estem clarament a favor del teletreball, però la seva implantació és molt complexa. Si no pactem condicions flexibles l’efecte final que pot produir-se és que les empreses acabin decidint no fer teletreball. I això seria un fracàs», afirma el secretari general de Pimec, Josep Ginesta.