L’Alt Empordà és la comarca de Catalunya que té un menor percentatge d’habitants amb estudis superiors: només un 26,1% de la població d’entre 25 i 64 anys en disposa, una xifra molt per sota de la mitjana catalana, que se situa en un 41%. Al conjunt de les comarques gironines, el percentatge de població amb estudis superiors és del 32,5%, una xifra que també es troba per sota la mitjana i que és de les més baixes de Catalunya (només se situa per davant de les Terres de l’Ebre, que tenen un 29,9%). La Selva, amb un 27,9% d’habitants amb estudis superiors, és la tercera comarca catalana amb un menor percentatge.
Així ho indiquen les dades de l’Estadística dels estudis de la població de l’any 2019, publicada ahir per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Segons assenyala l’Idescat, en línies generals, els nivells educatius de la població han millorat de forma ininterrompuda en les últimes dècades, de manera que cada generació ha anat assolint nivells de formació més alts que les precedents. Així doncs, la població amb estudis superiors està majoritàriament constituïda per menors de 45 anys, mentre que entre els que només compten amb estudis primaris hi ha, sobretot, majors de 65 anys.
Tot i això, la distribució territorial i sociodemogràfica del nivell d’estudis és molt desigual. Per comarques, mentre que l’Alt Empordà i la Selva són les que registren un percentatge més baix de població amb estudis superiors de tota la província, el Pla de l’Estany, amb el 40%, i el Gironès, amb un 39%, són les que compten amb xifres més elevades. Enmig hi ha la Cerdanya (37,1%), la Garrotxa (36,6%), el Ripollès (36,2%) i el Baix Empordà (31,6%).
L’estadística també mostra alguns resultats per municipis. En aquest sentit, entre les localitats d’entre 10.000 a 50.000 habitants, Salt (19,1%) és, juntament amb Badia del Vallès (18,9%), la que té un menor percentatge de població amb estudis superiors. En canvi, entre les ciutats que compten amb els percentatges més alts, no n’hi ha cap de gironina. Es tracta de Sant Just Desvern (70,4%), Sant Quirze del Vallès (57,9%) i Vilassar de Mar (56,9%).
Si s’observen les localitats de més de 50.000 habitants, Sant Cugat del Vallès (73,5%) és la que té un major percentatge, mentre que Santa Coloma de Gramenet és la que en té un de menor (24,9%). Per tant, en aquest cas, Girona (que és l’única ciutat de la província dins d’aquesta franja de població) no se situa en un extrem ni en l’altre. Concretament, la capital gironina compta amb un 45% de població amb estudis superiors, xifra sensiblement superior a la mitjana catalana.
Tot i això, la ciutat de Girona es caracteritza per tenir una de les majors desigualtats en formació depenent de quin barri s’analitzi. L’Idescat divideix Girona en onze agrupacions censals, en les quals s’observa una forta diferència entre la de Monjuïc, amb un 64,4% de titulats amb estudis superiors, i la de Font de la Pólvora-Vila-roja, on només en tenen un 6,9% de la població. Entre les localitats de més de 50.000 habitants, a banda de Girona, presenten desigualtats similars Barcelona, Sabadell i Badalona.
A les comarques gironines, igual que succeeix a la resta del país, hi ha un percentatge superior de dones (37,2%) que homes (28,1%) amb estudis superiors. Al conjunt de Catalunya, el percentatge de dones se situa en el 33,1%, mentre que el d’homes arriba només al 30,4%. Però si s’observen aquella població que només disposa d’estudis primaris, es pot comprovar com també hi ha una major presència de dones (19,8%) que homes (15,5%). L’Idescat ho atribueix al fet que, d’una banda, les dones de generacions més antigues tenien un menor accés que els homes a la formació, i és per això que el 50,9% de les dones de més de 65 anys tenen només estudis primaris. D’altra banda, l’Idescat també apunta a una major propensió de les dones de les generacions més joves a cursar estudis més enllà de les etapes obligatòries: el 32,8% dels homes d’entre quinze i 44 anys tenen estudis superiors, mentre que en el cas de les dones la xifra arriba fins al 44%.
Segons les dades de 2019, el percentatge de població de més de 15 anys que no sap llegir ni escriure a Catalunya se situa en un 0,3%, mentre que el volum de població sense estudis o amb la primària incompleta es troba en un 4% (3,3% d’homes i 4,7% de dones). La població que ha completat només l’educació primària representa un 13,4%, i la població amb educació primària o inferior se situa en el 17,7%.
Pel que fa a la població amb estudis màxims secundaris de primera etapa (és a dir, ESO o similar) suposaven un 27,4% dels habitants majors de 15 anys. Pel que fa a la població que ha assolit titulacions de segona etapa d’educació secundària amb orientació general suposen un 13,7%, mentre que el 9,5% disposen, com a màxim, de titulacions d’educació secundària de segona etapa d’orientació professional.
Pel que fa a l’educació superior, el 9% de la població disposa de titulacions de grau superior de formació professional, amb una major proprció d’homes (9,8%) que de dones (8,3%). D’altra banda, els titulars en graus universitaris i títols similars de fins a 240 crèdits són el 9,6%, mentre que un 10% de la població disposa de graus universitaris amb més de 240 crèdits. En ambdós casos, hi ha una major proprció de dones que homes. A més, un 2,2% de la població té titulació de màster, que també és més freqüent entre les dones (2,5%) que entre els homes (1,8%).
