Una persona culta, senzilla, de tarannà conciliador, amb empenta i, sobretot, extremadament discreta. Així recorden els seus excompanys de partit Marià Busquets, un dels fundadors de CDC a Girona i director durant vint anys de la Casa de Cultura de la ciutat, que ha mort als 89 anys.

Nascut en un poblet dels Pirineus, va estudiar Filosofia i Lletres a Saragossa però va viure la major part de la seva vida a Girona, on va ser professor de l’escola d’Hostaleria. Íntim amic de Jordi Pujol, va ser un dels fundadors de CDC a Girona, al costat de figures com Joan Vidal i Gayolà, Francesc Ferrer, Joan Saqués o Ricard Masó. «Això vol dir que agafaven el cotxe amb en Joan Saqués i anaven amunt i avall per crear seccions locals. Va fer un esforç molt gran de dedicació», recorda l’exregidor i l’exsenador de CDC Joan Bagué.

Durant molts anys va ser president de CDC al Gironès, però mai va voler ostentar càrrecs polítics, tot rebutjant ser regidor o diputat. «Precisament per això tenia molta autoritat moral: era una persona molt escoltada i respectada dins del partit», recorda Bagué, que el succeiria al capdavant de Convergència al Gironès. Un altre exlíder de CDC, Jordi Xuclà, hi està d’acord: «La seva capacitat d’influència trascendia, de molt, el seu càrrec». Prova d’això és que, malgrat la posterior desintegració de Convergència, va continuar tenint bona relació amb els seus antics companys, fos quina fos la direcció que haguessin escollit. «Ell es mantenia en contacte amb tots nosaltres per separat i patia, però intentava buscar consensos, tot i que al final ja deia que era impossible», recorda Xuclà.

Més enllà del seu càrrec com a president de CDC al Gironès, la màxima projecció pública que va tenir Busquets va ser com a director de la Casa de Cultura, càrrec que va ostentar durant vint anys: des de 1982, quan va prendre el relleu d’Enric Mirambell, i fins el 2002, quan es va jubilar i deixar pas a Carles Puigdemont. Aquells van ser uns anys de gran dinamisme per a la Casa de Cultura, ja que va organitzar-hi nombroses activitats i conferències amb personatges de la màxima rellevància política del moment. «Va obrir la Casa de Cultura a l’esclat cultural dels anys 80, amb la recuperació de l’autogovern, la catalanitat... va organitzar moltes activitats», recorda Xuclà. De fet, té el mèrit d’haver aconseguit que l’expresident socialista Felipe González oferís a Girona la seva primera conferència després d’haver perdut les eleccions davant de José María Aznar. També va aconseguir que el filòsof José Luis Aranguren vingués a impartir conferències als seus cicles.

A nivell personal, els que el van conèixer el defineixen com una persona senzilla i de bon tracte, que darrera d’una carcassa d’aparent fredor amagava un cert sentimentalisme. «Era una persona molt respectada i escoltada, molt patriota, molt llegida, molt sàvia i vehement: un personatge singular», el defineix Bagué. Xuclà hi coincideix: «Tenia una cultura bastíssima, havia estudiat molt a la vida», recorda. «Era un home molt senzill. A la seu de CDC ell no volia tenir ni despatx», conclou l’expresident de CDC a Girona Josep López de Lerma.

La primera visita que va rebre Jordi Pujol a la presó de Saragossa

A principis dels anys 60, un jove Marià Busquets vivia a Saragossa, on havia estudiat. Un dia, va rebre una trucada d’un amic seu de Barcelona, que li demanava si podia visitar un jove català que havia ingressat a la presó de Saragossa: Jordi Pujol i Soley. Busquets no el coneixia, i ni tan sols s’havia assabentat dels fets del Palau de la Música, però hi va accedir. En un primer moment no el van deixar passar, però a través de la intercessió de l’arquebisbe de Saragossa ho va aconseguir, tot convertint-se en la primera persona que visitava el futur president català a la presó. L’ancèdota l’explica Josep López de Lerma, que recorda que, des de llavors, Busquets i Pujol es van fer amics íntims, visitant-se asíduament i amb una amistat que ha perdurat fins al final.