L’ensurt que van endur-se Ferran Duran i el Maià deixa encara més clara la importància del programa Girona, territori cardioprotegit?

Des del punt de vista científic, no està justificat posar un desfibril·lador en un poble de 500 habitants (Maià de Montcal no hi arriba), però se’n va instal·lar un en el marc del programa. Només salvant aquest nano de 27 anys, ja queda justificat. Que en Ferran pugui viure uns 50 o 60 anys més gràcies al DEA, fa que el cost de tot el programa al llarg de l’última dècada tingui la màxima efectivitat. Des del punt de vist mèdic, no hi ha cap dubte ni discussió i està més que justificat. De l’econòmic tampoc perquè la persona tornarà a fer vida normal.

Quantes vides s’han salvat des que es va impulsar?

Ara complirem 10 anys i, des d’aleshores, hem salvat 72 vides. La persona més gran tenia 86 anys i la més jove 27, que és en Ferran. Aquest any a Figueres també hi hagut el cas del noi de 15 anys que van salvar amb un DEA (no entrava dins el programa) i això indica que cada vegada hi ha mes sensibilització. Ha sigut un abans i un després als municipis per cardioprotegir-se.

Encara fa falta posar-ne gaires més?

És de mal dir quants se n’haurien de posar. La realitat és que se n’han de posar tants com sigui possible i han d’estar disponibles les 24 hores del dia. Tenen un manteniment, però s’hauria d’equiparar a l’exemple dels extintors. No recordo cap cas d’incendi a Girona que se n’hagi utilitzat un i n’hi ha a tot arreu. A les recepcions dels hotels, per tant, també hi hauria d’haver un desfibril·lador. Ningú s’ho ha plantejat mai, de la mateixa manera que no es planteja si el cost de tenir mànegues i extintors és efectiu. S’hauria d’incloure en la normativa. Al principi el projecte va tenir moltes critiques, però només podia salvar vides. Si no, no se’n salvaria cap i qui patís una aturada estaria mort perquè malauradament costa que les ambulàncies arribin en un temps prudencial. El territori gironí és molt ampli i rural.

Com Maià de Montcal.

És complicat que una ambulància arribi a Maia en menys de 10 minuts. L’única opció és que un ciutadà ajudi a la persona afectada amb un DEA. En Ferran va tenir la gran sort que n’hi havia i que unes companyes li van fer massatges perquè tenia una arítmia molt dolenta. El desfibril·lador va donar-li tres descàrregues, permetent que el seu cor tornés a funcionar. Es va guanyar temps per salvar-li la vida.