El ple del Tribunal Constitucional va resoldre dimarts la qüestió d’inconstitucionalitat presentada el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia contra tres apartats de l’impost de plusvàlues, en concret, contra l’article 107 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Es tracta de la tercera sentència dictada per l’alt tribunal en relació amb aquesta taxa, que tradicionalment ha estat una de les principals vies de finançament dels ajuntaments. Aquestes són algunes de les principals característiques d’aquest impost.

1. Quant «pesa» l’impost?

Segons les dades agregades dels ajuntaments, l’any 2018 (última dada agregada disponible), l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana va recaptar més de 2.600 milions d’euros. Això suposa un 4,97% dels ingressos municipals no financers i entorn de l’11% dels impostos directes dels municipis.

2. Com es calcula el valor cadastral?

El valor cadastral és la base de l’impost, com en l’Impost de Béns Immobles (IBI). S’estableixen uns mòduls en euros per metre quadrat per al sòl i per a l’edificació per municipis, barris, etc. Tot això s’obté sobre la base de diferents criteris tècnics, com l’edificació o l’antiguitat. D’aquí sorgeix el valor cadastral.

3. Com es determina la plusvàlua?

El valor del terreny en el moment de la meritació de l’impost (que està al rebut de l’IBI), que és el que grava aquest impost, es multiplica pel coeficient corresponent als anys transcorreguts des de la compra, fins a un topall de 20. És una regla mecànica dissociada de la realitat immobiliària. Sobre aquest valor s’aplica una revaloració teòrica d’entorn del 3% anual (el decideix l’ajuntament). Al resultat se li aplica un gravamen que arriba al 30%.

El càlcul no té en compte l’evolució del mercat real. Per això pot succeir que el resultat sigui a pagar a pesar que en realitat, en lloc de plusvàlues s’hagin sofert pèrdues.