La preocupació per l’anul·lació de l’impost de plusvàlua és generalitzada entre els ajuntaments gironins, que temen perdre una de les seves principals vies de finançament. Molts representants municipals lamenten la manca de previsió del govern espanyol però confien que es trobarà una solució, ja sigui en forma de compensació o de nou càlcul.
DIPUTACIÓ
El president de la Diputació, Miquel Noguer -que és alcalde de Banyoles- tem que serà «una pèrdua de finançament dels ajuntaments molt important». Per això, pensa reclamar al Govern que faci «el que ja hauria d’haver fet fa quatre anys, que és canviar la fórmula de càlcul de la plusvàlua». En el cas de Banyoles, explica que es deixaran d’ingressa 500.000 euros anuals: «És una bestiesa, aquests ingressos no es poden suplir per altres vies», indica.
GIRONA
«Ens fa tremolar i ens preocupa», explica la regidora d’Hisenda, Maria Àngels Planas. En el seu cas, ja han aprovat els pressupostos i ordenances per a l’any vinent, però els preocupa que se’ls reclami tornar diners d’anys anteriors. «És el segon impost més important en recaptació», subratlla, tot criticant la falta de previsió de l’Estat: «Sabien que sortiria aquesta sentència, i per tant hauria hagut de buscar una solució», indica. «No es poden treure els ingressos i ja està. Els ajuntaments estem a primera línia del ciutadà, i amb la pandèmia hi ha moltes necessitats», lamenta.
PALAFRUGELL
L’alcalde, Josep Piferrer, recorda que el seu pressupost compta amb uns dos milions d’euros estabilitzats de plusvàlues. Per això, han decidit paralitzar l’aprovació del pressupost de 2022 a l’espera «que el Congrés o el govern hi facin alguna cosa». «Com que ens afecta a tots, creiem que hi haurà una sortida», confia Piferrer.
CASTELL-PLATJA D’ARO
El batlle, Maurici Jiménez, subratlla que, a l’espera de veure la sentència, «tot sembla indicar que quedaria derogada la fórmula per realitzar el càlcul, i no l’impost en si mateix, i això significa que fins que no s’aprovi un nou càlcul no es podria liquidar a efectes reals». Tenint en compte que al municipi les plusvàlues suposen un 10% del pressupost, «qualsevol modificació sobre aquest impost tindrà efectes negatius importants en la capacitat de fer front als pressupostos de 2022».
PALAMÓS
A Palamós, consideren que la decisió del Constitucional «torna a ser una nova trava a les arques municipals», que segueix «complicant el difícil finançament dels ajuntaments». Per això, hauran d’ajustar el pressupost per l’any que ve i confien que l’Estat els doni una solució.
L’ESCALA
L’alcalde, Víctor Puga, ho considera «una estocada» a les hisendes locals: «Caldrà llegir la lletra petita, però està clar que això pot ser un daltabaix si no s’estableix algun element compensatori», alerta. El problema de fons, afegeix, és el finançament «tan fràgil» que tenen les administracions locals, especialment en el cas dels municipis turístics, que han de prestar serveis a un volum de població més alt que al nombre d’empadronats.
ROSES
El regidor d’Economia i Hisenda, Marc Danés, explica que a Roses preveuen ingressar 2,7 milions d’euros l’any que ve en plusvàlues. Per tant, «en espera que el Govern de l’Estat resolgui la continuïtat d’aquest impost, esperem que no tingui efectes negatius», indica.
LLORET DE MAR
La regidora d’Hisenda, Lara Torres, afirma que la decisió del tribunal «desmunta el pressupost». En el cas de Lloret, pel 2022 havien previst ingressar 1,4 milions d’euros per aquesta via. «Caldrà mirar l’impacte que això té, perquè pot ser un drama», indica. Tot i això, creu que l’Estat pot compensar el dèficit o afanyar-se a fer una modificació de la llei perquè puguin seguir-ho ingressant.
