Aquests últims dies assistim a un exercici de cinisme impropi d’una democràcia.

Tots hem llegit la controvertida proposta d’un macroparc eòlic en aigües de l’Empordà. El món científic clama i protesta per la ubicació d’una proposta de macroparc en una zona, anomenada LEBA2, que NO té les condicions legals per a la seva ubicació ja que el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim vigent (POEM) la determina com a zona condicionada i, per tant, no ho permet.

Aquest emplaçament, a les aigües de l’Empordà, és una zona d’alt interès de protecció ambiental i així ha estat legislat en els últims anys. No podem posar en perill un tresor ambiental únic i tan valuós per a les properes generacions.

Per altra banda, la societat civil, és a dir més de 30 associacions empresarials, culturals, agràries, pesqueres, esportives i ecologistes, i una vintena d’ajuntaments de l’Empordà, ja han manifestat la seva oposició a un macroprojecte invasor i agressiu amb el medi natural.

Estranya que des de la Generalitat no es defensi amb contundència el territori i es donin facilitats a l’intrusisme de les grans corporacions i lobbys de l’energia que tenen com a objectiu perpetuar el seu poder i la dependència dels contribuents al monopoli de «la llum».

La revolució verda i, per tant, l’accés a la transició energètica per a la producció d’energies sostenibles, ha de ser protagonitzada pels ciutadans i les empreses locals. De res no serviran tots aquests ajuts de la UE (els fons Next Generation) si van a parar a les grans empreses de l’Ibex o a grups d’inversió foranis que busquen enriquir-se.

Els nostres polítics i tots els funcionaris de l’administració de Girona han de vetllar pels nostres interessos en el camp de la creació d’energies sostenibles, subvencions, gestió i planificació.

No volem un debat amb els promotors ; ha arribat l’hora d’escoltar al món de la ciència i el coneixement per decidir la prioritat d’espais d’interès natural a protegir.

Els polítics catalans han de discernir que quan es parla de «sobirania energètica» no vol dir un «xec en blanc» per a les multinacionals del sector , sinó l’empoderament de la ciutadania i les empreses locals envers el món de l’energia.