El poblat de Santa Creu de Rodes, a tocar el monestir de Sant Pere de Rodes, és un jaciment que no deixa de sorprendre. Després de concloure’s el projecte 2006-2017, l’Agència Catalana del Patrimoni ha volgut continuar apostant-hi i ara, a la cloenda de la tercera campanya d’excavacions, segueixen aflorant noves cases de grans dimensions a les zones al voltant de la plaça i l’església de Santa Helena i, a més, han pogut fixar el límit del que seria el poble per la zona de llevant. «És maco, perquè abans no teníem una façana exterior tan ben feta i permet recuperar un espai per a la visita», explica l’arqueòloga Anna Maria Puig.
Durant aquesta campanya, l’equip ha pogut reobrir un sector ubicat al sud de l’església que els ha permès conèixer un altre carrer públic «que no teníem delimitat» fins ara i noves cases que formaven part del barri Sa Petja, segons avala la documentació existent.
Tampoc els ha sorprès trobar, vora el pendent de la muntanya, a la zona est del temple, una sèrie de terrasses «que podrien haver estat destinades a horts o camps dels veïns».
Per a Puig és molt important recuperar les cotes originals i aquests murs de terrassa perquè fent-ho es dibuixa un espai que, a la vegada, es pot recuperar «com a hortes o camps i que ajuda a comprendre molt millor tota aquesta àrea».
En tot aquest procés, els ha ajudat molt anar seguint el Capbreu de la celleria del monestir de Sant Pere de Rodes (1420) descobert fa una dècada per Arnald Plujà. Aquest valuós document els ha aportat excel·lents pistes per «anar perfilant quin tipus d’ocupació hi havia» i corroborar-ho amb les excavacions.
Anna Maria Puig adverteix, però, que el document fa «un retrat» del lloc el 1420, quan ja hi havia cases en ruïna, i, per contra, ells estan treballant sobre les restes de l’abandonament del poblat, a finals del segle XV.
«Els capbreus són documents molt rics, però és complicat, a partir d’aquests i les informacions que surten, dibuixar un plànol específic de les propietats que es detallen, la possibilitat d’enfrontar-los amb una excavació pots fer el mapa molt més ben fet», conclou.
Parts en perill de caure
D’altra banda, també s’han seguit consolidant les parts d’estructures que presentaven perill d’enrunar-se, a l’espera d’un nou projecte més complet.
Cal dir, a més, que tota la runa extreta dels pisos caiguts dins les edificacions es conserva, tal com s’ha fet sempre, i se separa la pedra més neta per ser restaurada i utilitzada en futures restauracions.
