La vulcanòloga i professora de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB) Meritxell Aulinas afirma que el risc d'erupció en un volcà a Catalunya, especialment a la zona de la Garrotxa, és molt improbable encara que és un risc «existent», no impossible. En una entrevista des de la Palma, on està estudiant l'erupció del Cumbre Vieja, Aulinas explica que «des del punt de vista de temps geològic, no es pot dir que el risc a la zona de la Garrotxa -la zona amb més volcans a Catalunya- sigui zero».
Això es deu al fet que la majoria d'experts assenyalen que han de passar uns 10.000 anys des de l'última erupció per qualificar a un volcà d’«extingit», un temps que en el cas de la zona d’Olot no s’ha complert i, per tant, només es consideren «actius però adormits».
«Hem de pensar que, geològicament parlant, 10.000 anys no són res en comparació dels 4.500 milions d’anys de l’origen de la Terra», justifica.
Encara que aquests volcans es considerin «actius», l’experta en vulcanologia remarca que no s’ha de «crear alarmisme» perquè «a diferència del volcà de la Palma, a Olot hi ha hagut una erupció cada mil o desenes de milers d’anys».
El cas de la Palma, segons relata, és diferent perquè «l’última erupció va tenir lloc fa uns 50 anys, per tant el risc és molt més elevat en aquesta zona».
El volcà de Cumbre Vieja porta ja més d'un mes en erupció, superant les àrees de terreny cobertes amb materials despresos d'altres erupcions històriques en les Canàries. «No hi ha previsió de quan pararà», explica Aulinas.
«Les erupcions volcàniques no es poden predir, encara que en el cas d'aquest volcà es va poder anticipar on es produiria gràcies a certs paràmetres», ha dit.
Un d'aquests indicadors va ser la deformació del terreny, que a la Palma va suposar un augment de la superfície de «més de 20 centímetres, la qual cosa mostra que el magma estava empenyent per sortir».
Un altre dels paràmetres clau per detectar una erupció són els gasos: «si hi ha una concentració més alta del normal, també vol dir que una és a punt de començar».
Segons Aulinas, aquests indicadors també poden servir per saber quan una erupció arribarà a la seva fi, per exemple «si el terreny perd aquesta deformació que ha guanyat» encara que «ara com ara, a la Palma no sembla que això s’hagi de frenar».
En la conversa, Aulinas també ha parlat de l’«alarmisme» que es va crear amb el delta format per la lava acumulada en el jaç oceànic, ja que es va assenyalar «un possible col·lapse de tot el delta i solament n'hi va haver en la part més llunyana al mar» i, per tant, la de menys risc.
La vulcanòloga explica que no es pot descartar la creació d'un nou delta en La Palma perquè «hi ha noves colades de lava». Així i tot, Aulinas destaca que «en principi, aquestes colades es canalitzen seguint el camí de les antigues» i no tenen per què arribar al mar.
Segons l'experta, les colades tenen un gruix de 5 a 6 metres i fins i tot algunes arriben als 10.
