A més d’un any i mig vista de l’esclat de la pandèmia, el coronavirus ha deixat un munt de lliçons per a la societat. Entre aquestes que, encara que internet estigui cada cop més present en el nostre dia a dia, ni tot es pot fer de manera virtual, ni tothom està preparat perquè s’hagi de fer tot a través d’una pantalla. Sílvia Sorbera i Verònica Hortas són dues tècniques de Creu Roja que, des de fa anys, treballen en l’acompanyament de gent gran que viu sola a Girona a través del programa «Sempre Acompanyats» promogut per la Fundació «la Caixa» de la mà de l’ajuntament i d’una vintena d’entitats. «Durant el confinament vam veure que l’anomenada bretxa digital era un problema real, amb els tancaments van oferir activitats en línia i veritablement hi havia gent que no sabien com fer-ho, que no es volien connectar, que tenien por...», expliquen la Sílvia i la Verónica que, a través de les cadenes de trucades telefòniques o de visites, quan es podia, van poder mantenir molt millor el contacte que, per exemple, el que es va aconseguir amb la desena de tauletes electròniques que el programa va deixar en préstec als seus usuaris.
Ara, un cop les activitats presencials s’han anat recuperant, el «Sempre Acompanyats» ha posat en marxa un «Taller de resolució de dubtes de tauletes» al Centre Cívic Mercadal on un voluntari, Lluís Lagresa, intenta que persones «d’una generació que a diferència de la mainada d’ara no va néixer amb un ordinador sota el braç». «La Covid va fer que ens n’adonéssim, perquè no eren només els cursos en línia o activitats que poguéssim proposar, sinó que també en comentaven que gestions com demanar hora al metge per internet no sabien com fer-ho», explica Verònica Hortas sobre les motivacions que les van portar a posar en marxa aquest taller, on per exemple, hi participen la Maria Dolors Peraferrer, de 67 anys, o la Ramona Avendaño de 83. «Ens han deixat una tauleta per aprendre, ja fa un any que la tenim i hem d’anar prorrogant perquè no avancem», explica la Maria Dolors, que des de fa dies s’està barallant amb el seu aparell per aconseguir una cita prèvia amb l’Agència Tributària: «Precisament, jo hi he treballat tot la vida, vaig anar fins allà i el noi de la porta, que em coneix, em va dir que havia de demanar cita i no me’n surto...». Al seu costat, la Ramona, disset anys més gran, avisa que ella, en canvi, no havia treballat mai davant de cap ordinador. «Jo no havia tocat cap ordinador ni cap aparell d’aquests, jo treballava d’auxiliar a la residència i només tocava malalts», explica la Ramona que, amb l’ajuda de Lluís Lagresa, intenta aprendre com engegar la tauleta, connectar-se i entrar al youtube «a mirar algun vídeo fotografies, o el que pugui».
Treballador de Caixa Bank, i membre del grup de voluntaris de l’entitat, Lluís Lagresa es va oferir a la Verónica i a la Sílvia de Creu Roja per encarregar-se d’un taller sobre una problemàtica que coneix bé. «Aquesta és una generació que no ha viscut amb un ordinador sota el braç com la mainada d’ara», assegura Lagresa que explica la bretxa digital com el problema d’un determinat grup que «s’han trobat que, amb la pandèmia i les restriccions de moviments, qualsevol gestió que havien de fer havia de ser demanant prèvia per internet; si vols anar al banc, a l’ajuntament, a hisenda; i la gent que no està acostumada a treballar amb internet aquest ja és un primer entrebanc que es troben al davant seu».
Un problema que, en primera persona, confirmar la Ramona: «Vas al banc i et diuen que si no tens cita no pots passar, que tornis un altre dia, i així a molts llocs». Tot i aquests entrebancs, remarquen Verònica Hortas i Sílvia Sorbera, usuàries de programes com el «Sempre Acompanyats» no s’han quedat excloses de cap gestió important durant la pandèmia, perquè «com treballem molt en xarxa, sempre hi ha hagut voluntaris, altres usuaris o gent del seu entorn que les ha ajudat» però, en canvi, sí que van notar que la bretxa digital, o la seva «por» a fer servir internet, va fer que molts s’allunyessin de les activitats que proposaven fer de manera virtual.
