La DO Empordà llança una nova estratègia per diferenciar-se en un mercat «globalitzat» i assolir els nivells de vendes d'abans de la pandèmia. La denominació encara no ha recuperat les xifres del 2019 i durant el primer semestre ha registrat un descens del 20,66% respecte de fa dos anys. Entre els principals motius de la davallada, el tancament de la restauració. La denominació, però, espera que les xifres millorin amb el relaxament de les restriccions i que remuntin de cara a Nadal. Amb aquest objectiu, la DO farà una aposta per les varietats autòctones (la garnatxa i la carinyena) i les vinyes velles. També ha creat una nova imatge corporativa que posa èmfasi en la tramuntana i en el «caràcter d'una nova generació de viticultors». Malgrat el descens de vendes, la campanya d'enguany s'ha tancat amb 8.284.658 quilos de raïm, un 2,1% menys que la mitjana. «Ha estat una verema normal, malgrat la sequera», insisteix Albertí.
La garnatxa i la carinyena són dues de les varietats autòctones de l'Empordà. De fet, la garnatxa o lledoner representen una tercera part de la vinya empordanesa amb 572 de les 1.768 hectàrees que hi ha plantades. A més, la DO Empordà és l'única denominació d'origen que compta amb les tres coloracions d'aquestes varietats: la blanca, la roja i la negra. Les carinyenes són l'altra varietat més representativa, amb 402 hectàrees (un 22% del total). Aquesta «riquesa exclusiva» no és nova, però ara la denominació vol fer una aposta clara per aquests vins estratègics que, combinats amb les vinyes velles que hi ha a la zona, donen com a resultat unes característiques «úniques».
L'objectiu és revertir la caiguda de les vendes que els vins empordanesos han experimentat des de l'inici de la pandèmia. I és que durant els primers sis mesos del 2020, en ple confinament, les vendes van baixar gairebé un 36%, especialment a Catalunya. Malgrat les tímides obertures, durant el primer semestre d'aquest 2021 el sector no ha pogut recuperar les xifres prepandèmia i les vendes es mantenen un 20,66% per sota de les de fa dos anys. El sector atribueix el descens, sobretot, al tancament de l'hostaleria, però també a una baixa producció l'any passat –provocada, en part, per míldiu- que, a la vegada, ha propiciat que pràcticament no quedi vi blanc a la venda. A l'espera de tancar el mes de setembre, la DO espera començar la remuntada. Principalment, per la reobertura total de l'hostaleria i també per una campanya de Nadal, que preveuen bona.
«Conquerir» Barcelona
La campanya que llencen ara té, de fet, aquest objectiu però també millorar el posicionament d'aquesta denominació d'origen en un mercat «globalitzat» i, a la vegada, «conquerir» amb força el mercat barceloní. «Hem d'aconseguir trencar amb el cosmopolitisme amb una definició més clara», assegura el president de la DO Empordà, Xavier Albertí. De fet, les comarques gironines concentren un 60% de les vendes. La resta de Catalunya suposa entre un 25 i un 30% i les exportacions suposen un 12%. Les vendes a la resta de l'estat espanyol, en canvi, suposen només entre un 2 i un 3%. «Està molt bé vendre al mateix territori, però això, a la vegada, pot suposar una trampa. Barcelona és el nostre objectiu», remarca Albertí. A banda de l'aposta per les varietats autòctones, el pla de posicionament que ha llençat la DO també inclou una nova imatge corporativa sota el lema 'El caràcter d'un vent, l'esperit d'una gent', que posa èmfasi en el tret diferencial que li dona la tramuntana i en tota una «generació» de viticultors que han apostat fortament per aquest territori.
Un territori amb característiques «úniques»
Una tercera part de les vinyes empordaneses tenen més de 30 anys i, segons un estudi elaborat pel Consell Regulador de la DO, un 3% dels ceps tenen més de 100 anys. A més, les vinyes més antigues es van plantar a finals del segle XIX i produeixen raïm des de fa més de 120 anys. En concret, 28 parcel·les que ocupen una superfície de 19 hectàrees. Entre els municipis que concentren les vinyes més antigues, hi ha Garriguella, Rabós i Espolla, però també n'hi ha d'altres situades a Sant Climent Sescebes, Capmany, Masarac, Peralada o Vilamaniscle. Precisament, les vinyes més velles són de varietats autòctones o tradicionals de la zona. Destaca especialment la carinyena negra. De fet, un 90% de les vinyes d'aquesta varietat tenen més de 30 anys; un 60% més de seixanta i un 26% més de vuitanta. Pel que fa a la carinyena blanca, el percentatge de ceps de més de 30 anys se situa a prop del 90% i un 26,5% en tenen més de 80. La garnatxa, l'altra varietat autòctona per excel·lència, també té una llarga història. I és que un 61,4% de les vinyes de garnatxa roja es van plantar fa més de 30 anys i un 14,9%, en fa més de 80.
