Les pantalles són una extensió més dels braços dels adults, i cada vegada més dels nostres fills. Els mesos de confinament durant la pandèmia van suposar una tempesta perfecta perquè els infants s’enganxessin a les pantalles. Les eines que van ser el recurs educatiu principal amb el qual es connectaven a les classes en línia, un cop acabada la jornada lectiva es convertien en el major recurs d’entreteniment. Aquest ús excessiu de les mòbils i altres tecnologies des de tan primerenques edats pot afectar el desenvolupament dels infants, sobretot a nivell cognitiu.
Els mòbils, les tauletes o els videojocs fascinen als nens. I sovint els pares usen aquestes tecnologies per a aconseguir que els fills es calmin, en la majoria dels casos perquè no troben una millor solució o no tenim les eines per a aconseguir que es relaxin.
Les dades confirmen aquest ús excessiu. Segons dades de Empantallados i Gad 3, els més petits van usar les pantalles l’any 2020 gairebé 4 hores al dia. Des de Kaiser Family Fundation assenyalen que un 43% dels nens amb menys de 2 anys veu la televisió tots els dies i els menors de sis anys estan dues hores diàries davant d’aquestes pantalles, gairebé el mateix temps que passen jugant a l’aire lliure, i tres vegades més temps del que passen llegint o escoltant el que algú els llegeix.
Cada vegada hi ha més recerques l’objectiu de les quals és estudiar com el temps d’exposició a les pantalles pot afectar el cervell dels més petits, i com així pot repercutir en les conductes i habilitats dels nens i nenes. L’estudi en curs Adolescent Brain Cognitive Development (ABCD) va començar en 2018 i estudia a més de 11.000 nens exposats a diferents factors entre ells, les pantalles.
Els primers resultats han mostrat que els nens que passen més de dues hores exposats al mòbil o a altres dispositius, obtenen pitjors puntuacions en els test de llengua i pensament. Així mateix, els escàners cerebrals realitzats en aquesta recerca han mostrat com hi ha diferències en els cervells d’aquells que passen més de 7 hores al dia amb tota mena de dispositius respecte d’altres cervells que no tenen tanta exposició. Des d’aquest mateix estudi s’està examinant si una gran exposició a les pantalles pot comportar una escorça cerebral més fina.
Un altre estudi publicat a la revista Jama Pediatrics assegura que hi ha una correlació entre un gran nombre d’hores d’exposició a les pantalles i una disminució de matèria blanca en el cervell. Encara que cal més recerca per a avalar aquest fet, un ús excessiu de pantalles en edats primerenques pot reduir la matèria blanca cerebral, per la qual cosa pot perjudicar el nostre aprenentatge del llenguatge.
Hi ha una correlació entre un gran nombre d’hores d’exposició a les pantalles i una disminució de matèria blanca en el cervell
La introducció de les pantalles en la nostra vida ha modificat la nostra capacitat per a concentrar-nos i atendre. La doctora en Psicologia i Educació Catherine L’ecuyer apunta que les plataformes de streaming ens ofereixen reproduir els continguts a doble velocitat perquè puguem mantenir l’atenció.
«Quan nosaltres vèiem l’Abella Maia, volava lentament amb Willy i era tot molt lent. Ara estan refent molts dels continguts que nosaltres vèiem de petits però a una velocitat vertiginosa. El nen s’acostuma a aquesta velocitat, que no existeix en el món real. Quan torna al món real tot li avorreix», comenta.
Aquest estudi publicat per la Foundation Acta Paediatrica també reafirma aquesta posició sobre la pèrdua d’atenció i els dispositius electrònics: mentre que la lectura d’un llibre l’augmenta la connexió del cervell amb les àrees del llenguatge, les regions del control visual i cognitiu, el temps que estan exposats els nens disminueix la connexió cerebral.
Un ús excessiu de les pantalles també poden perjudicar la salut física dels nens
Un ús excessiu de les pantalles també poden perjudicar la salut física dels nens. Aquest estudi publicat en la revista Pediatrics Obesity demostra com els nens estatunidencs d’edats de 9 i 10 anys que fan un major ús de les pantalles, tenen més probabilitats d’augmentar de pes un any després. Segons un dels investigadors de l’estudi, els factors d’obesitat i pantalla es relacionen perquè «el temps enfront de la pantalla és sovint sedentari i pot reemplaçar el temps per a l’activitat física. Els nens estan exposats a més anuncis de menjar i són propensos a menjar entrepans i menjar en excés mentre es distreuen enfront de les pantalles».
Els experts recomanen limitar el temps dedicat a les pantalles en funció de l’edat. Per norma general, es recomana que els menors de dos anys no facin un ús rutinari de les pantalles. De tres a cinc anys, es recomana fer-ne un ús màxim de 30 minuts diaris. De sis a dotze anys, s’aconsella fer-les servir una hora al dia com a molt. I de tretze a setze anys, el límit és de dues hores diàries. Fins ara, s’estimava que els infants espanyols passaven unes tres hores diàries enganxats a tota mena de pantalles. Però durant el confinament, les criatures van augmentar el consum de televisió fins a un 70 %, i l’ús de mòbils, tauletes i consoles va créixer un 80 %, tal com recull l’últim Butlletí d’informació sobre l’audiovisual a Catalunya (BIAC), de Kantar Media.
Manuel Armayones, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador de l’eHealth Center, assegurava en una nota difosa per la universitat que el primer pas per regular l’ús de les pantalles en menors és establir normes clares. «Cal tenir-hi una conversa sincera perquè entenguin per què no poden estar tot el dia «enganxats» i per què han de seguir algunes normes».
«Tots sabem que els verins són verí en funció de la dosi. Amb les noves tecnologies passa el mateix»
En aquest sentit, recorda que «tots sabem que els verins són verí en funció de la dosi. Amb les noves tecnologies passa el mateix». «Què és molt i què és poc depèn de l’efecte que tingui en la vida personal. En el cas dels nens, cal tenir en compte si l’ús d’aquests dispositius els canvia el comportament o si les activitats que duen a terme, com és el cas dels videojocs, els creen una certa addicció», afegeix. El professor de la UOC també insisteix que, abans de prohibir les pantalles, és millor oferir alternatives.
Així mateix, ressalta la importància de predicar amb l’exemple:«Si volem ensenyar als nens que no han de dependre d’una pantalla, és imprescindible que els adults els demostrem el mateix amb les nostres accions», assenyala l’investigador.
«Tendim a prohibir o a dir què no cal fer, en lloc d’orientar sobre com aprofitar-les, per exemple, per a potenciar la creativitat»
Fer un ús responsable
Per a la docent i bloguera María Lázaro, els pares solen centrar-se més en la prevenció dels riscos que en l’educació en un ús positiu i responsable.
«Donem més importància a alertar sobre els possibles danys que a potenciar les oportunitats que poden proporcionar. Tendim a prohibir o a dir què no cal fer, en lloc d’orientar sobre com aprofitar-les, per exemple, per a potenciar la creativitat» explica. Per això, proposa que, més enllà d’exercicir un control a acompanyar els fills ia involucrar-se amb en les activitats que desenvolupen».
