Antic inversor d’èxit a Silicon Valley, Partovi impulsa, a través de l’organització que va fundar amb el seu germà bessó Ali, l’aprenentatge de les ciències de la computació entre els més joves demanant un canvi en els currículums a les escoles perquè la programació sigui una assignatura més com la Biologia o les llengües.

A quina edat donaria un ordinador a un nen per començar-li a ensenyar programació?

Els nens poden aprendre les ciències de la programació a totes les edats, però crec que poden aprendre millors quan estan a Primària. Quan són joves poden aprendre molt de pressa. Per a ells és molt natural, els joves estimen la tecnologia i aprenen de manera molt, molt fàcil.

Els pares quan veuen que els seus fills petits estan molta estona enganxats davant l’ordinador els renyen. S’equivoquen?

Jo també soc pare, tinc nens joves. Tots els pares estan una mica nerviosos perquè els nens estan massa temps davant la pantalla, però fer servir una pantalla és diferent si és per jugar per aprendre o per crear. Aprendre i crear amb una pantalla és molt bo, no hi ha cap problema per utilitzar un mòbil o una computadora molt temps si és per aprendre molt. Jugar amb el teu telèfon no és bo, fer servir el mateix telèfon per crear un joc amb programació és molt bo.

Així, les hores que els nens dediquen a saber qui eren els Reis Catòlics s’haurien de destinar a aprendre a programar ordinadors?

No vull dir que és més important, però aprendre les Ciències de la Computació és molt important per la mateixa raó que aprenem, per exemple, Biologia. Tots els estudiants aprenen com funcionen les plantes, no solament les persones que volen ser biòlegs. I, de la mateixa manera, aprendre computació no és només per a programadors. És per a tothom, tothom farà servir la tecnologia i aprendre com funciona, a nivell bàsic, és molt important per tota la gent. Ensenyar més programació a les escoles reduiria les desigualtats a la societat.

Només ho fa la programació?

Totes les matèries que ensenyem a les escoles són un mètode per tenir una societat més igualitària. Però hem d’examinar si el nostre currículum és ara adequat per a aquest segle. La majoria de les escoles ensenyen el currículum de fa 200 anys, i això fa que els estudiants, i també molts professors, tinguin problemes per centrar-se a estudiar. S’avorreixen de repetir i memoritzar. La societat no necessita memoritzar, ara la creativitat i la col·laboració són molt més importants.

Canviaria els currículums a Primària o també a Secundària?

Crec que el currículum ha de canviar a Primària i a Secundària. Però, canviar els currículums no és fàcil perquè s’han de preparar les escoles i també, de manera especial, els professors que han de preparar-se per ensenyar coses que ells no van aprendre quan estudiaven. Hem de preparar una nova generació de professors.

De Barack Obama a polítics de Mèxic, Xile o Colòmbia... Molts dirigents polítics donen suport a Code.org. Només són paraules o, realment, creuen que s’han de fer aquests canvis en els currículums escolars?

Crec que tothom, no només els polítics, quan s’adonen que les nostres escoles no ensenyen les capacitats bàsiques tecnològiques, pensen que això s’hauria de canviar. També com a pares, nosaltres pensem que l’escola ensenyarà als nostres nens tot el que necessiten, però després et trobes que la majoria de les escoles no ensenyen les ciències de computació.

La societat actual és més oberta a aquest canvi que la de fa uns anys?

Ara és el moment. En els anys vuitanta les computadores eren molt noves, en els noranta internet era molt nou... Ara, en canvi, la majoria de la gent del món té un telèfon amb accés a internet. Tothom veu que la societat està canviant de manera molt ràpida, però només un 1% de la població està controlant aquest canvi i, en canvi, el 99% no saben com funciona la tecnologia que provoca aquest canvi. No saben com es crea. És una bogeria... Molta gent adulta té por a la tecnologia. Els joves no tenen por, estimen la tecnologia, però el problema és que a les escoles no els hi ensenyen com funciona.

Amb la pandemia els ordinadors es van convertir en l’eix central de moltes escoles.

Durant la pandèmia tothom ha vist la importància de la tecnologia en les nostres vides i tothom ha vist com les escoles es poden adaptar. Totes van canviar el seu mètode d’ensenyament per anar cap als ordinadors, els professors van aprendre capacitats digitals... Si van poder fer això, perquè no poden començar a ensenyar ara Ciències de la Computació. Ara és el moment de repensar l’educació i crear un mètode nou per al futur.

Repensar l’educació als Estats Units, a Europa... Però que passa als països on les escoles no tenen ordinadors?

En la meva opinió els estudiants de tots els països acabaran aprenent programació. En països de l’Àfrica amb escoles sense electricitat, ni internet ja hi ha escoles que ensenyen els principis de computació amb lliçons desconnectades. Però, d’aquí a vint anys, crec que totes les escoles acabaran disposant d’internet per poder ensenyar programació com a un tema bàsic. Això igualarà les oportunitats a tot el món, perquè ara només famílies de nens rics tenen oportunitat d’aprendre programació perquè ara la majoria d’escoles no ho ensenyen. I ho haurien d’ensenyar totes, especialment les dels països pobres.

Diu que, amb la pandèmia, escoles i empreses han fet passes endavant amb la tecnologia. Però quan la crisi sanitària acabi del tot, l’educació i el treball no tornaran totalment a la presencialitat?

Després de la pandemia el treball ha canviat. Una persona no necessita estudiar al MIT o anar a Silicon Valley per treballar en una gran empresa de tecnologia. Si una persona viu en un poble, en una regió rural o l’Àfrica pot treballar per una gran empresa. Totes les empreses seran digitals i saben que el talent en computació és difícil de trobar. I el treball es mourà on hi hagi el talent.