Les àrees urbanes de Blanes-Lloret i de Girona es continuen situant entre les que més població han guanyat durant els últims vint anys al conjunt de l’Estat. I a més, escalen posicions en el rànquing. Segons l’informe Àrees Urbanes d’Espanya, que edita anualment el ministeri de Transports, l’àrea de Blanes-Lloret ocupava l’any 2020 la setena posició en creixement percentual, situant-se per davant d’altres zones turístiques mediterrànies com la Costa del Sol, Gran Canària sud o la Costa Blanca. La població d’aquesta zona ha crescut gairebé un 50% en els últims vint anys. Pel que fa a Girona, es va situar en onzena posició, amb un creixement superior al 40% al llarg de les dues últimes dècades. Ja més enrere, en el lloc número vint, se situa tota la zona de Sant Feliu de Guíxols. Es consideren grans àrees urbanes aquelles que tenen més de 50.000 habitants.

Aquesta nova edició de l’informe analitza l’evolució demogràfica de 86 grans àrees urbanes (GAU) de tot l’Estat en el període 2001-2020. I entre les que experimenten majors creixements, moltes estan situades en zones turístiques de costa: la primera posició l’ocupa Tenerife Sud, seguida de Roquetas de Mar (Almeria) i Eivissa. Després vénen Guadalajara i Aranjuez, molt vinculades -igual que Toledo- a la dinàmica de deslocalització residencial i productiva de Madrid. El sisè lloc correspon a El Ejido, localitat d’Almería que ha crescut molt en les dues últimes dècades arran de la immigració. El setè lloc, amb un creixement d’aproximadament el 50% al llarg de les dues últimes dècades, se situa l’àrea de Blanes-Lloret, que també inclou Tossa de Mar. Segons les últimes dades, corresponents a 2020, aquesta zona compta amb 84.821 habitants, mentre que l’any anterior en tenia 83.038. La seva població, doncs, continua a l’alça.

Per darrera de Blanes-Lloret es troben Torrevieja, la Costa del Sol i Vélez-Màlaga, fins que en onzena posició apareix l’àrea urbana de Girona, que inclou també Salt, Celrà, Sarrià de Ter, Bescanó, Quart, Sant Julià de Ramis, Vilablareix i Fornells de la Selva. Aquesta àrea comptava, l’any 2020, amb 164.395 habitants, mentre que el 2019 n’hi havia 161.582. Es tracta, per tant, d’una àrea que també segueix a l’alça i que durant els darrers anys ha experimentat una evolució vertiginosa, ja que l’any 2017 apareixia en la vintena posició del rànquing.

Finalment, l’altra àrea urbana gironina que apareix entre les que més creixen de tot l’Estat és la de Sant Feliu de Guíxols, que inclou també Calonge-Sant Antoni, Palamós i Castell-Platja d’Aro. En aquest cas, la seva població se situa en 62.593 persones, experimentant també un creixement respecte l’any anterior, quan se’n registraven 61.787.

Concentració a les ciutats

Segons consta en el document del Ministeri, a les grans àrees urbanes d’arreu de l’Estat hi viu el 69% de la població espanyola i s’hi concentra el 76% dels llocs de treball, de manera que el seu paper «és essencial en l’activitat econòmica, la sostenibilitat ambiental i la cohesió social». Es tracta d’unes àrees que han experimentat un fort creixement al llarg dels últims vint anys, ja que han guanyat més de cinc milions d’habitants, tot passant de 27,6 a 32,9 milions. Així doncs, aquestes àrees concentren més del 80% del conjunt d’increment estatal, convertint-se així en les principals receptores territorials del creixement demogràfic.

Segons indica el Ministeri, el creixement de població durant aquestes primeres dècades del segle XXI ha continuat amb les dinàmiques que ja s’havien detectat durant les últimes dècades del segle XX. Així, les zones del litoral continuen concentrant la major part del creixement demogràfic, especialment en el cas de les illes i la façana del Mediterrani (com és el cas, per exemple, de Blanes-Lloret). Al litoral cantàbric, contrasta el creixement de la seva vessant oriental en relació a l’occidental, que segueix perdent població. El litoral atlàntic gallec creix sobretot a la província de Pontevedra, mentre que a l’interior peninsular destaca el creixement de l’àmbit de Madrid i les seves províncies limítrofes, especialment Guadalajara i Toledo. Finalment, la resta de creixements es concentren en les àrees que ja existeixen.