Fa vuit anys, la Unitat de Salut Internacional (USI) de l’hospital Santa Caterina alertava que la Regió Sanitària de Girona tenia la taxa de casos de malària més elevada d’Espanya. El mateix estudi determinava que gairebé tots els viatgers que s’havien infectat no havien fet bé el tractament per prevenir-la, i tres de cada deu no havien pres cap mena de precaució a l’hora de viatjar a algun dels països amb presència d’aquesta malaltia. En l’actualitat, la situació ha canviat radicalment i la pandèmia n’és el principal motiu.

Durant pràcticament tot l’any passat i part de l’actual, hi ha hagut restriccions per viatjar i la reducció de la mobilitat també ha fet baixar la transmissió d’algunes malalties tropicals, com és el cas de la malària. «Abans de la pandèmia, anualment podíem ingressar entre deu i quinze pacients amb malària; darrerament, des que es pot tornar a viatjar, només n’hem tingut tres», afirma a Diari de Girona la doctora Cristina Soler, metgessa internista i experta en malalties tropicals de l’hospital Santa Caterina de Salt. Soler afegeix que la pandèmia ha provocat una davallada de les malalties tropicals en general i ara, segurament, es viurà algun repunt pel retorn de la mobilitat. «Si la malaltia augmenta serà a través de persones que viatgin a països amb taxes altes i no pas per la transmissió de mosquits, ja que aquests no tenen capacitat per portar la malària», detalla Soler.

Alerta per algunes malalties

En canvi, Cristina Soler sí que mostra preocupació per unes altres malalties concretes: es tracta del dengue, el xicungunya i el zika. Durant les últimes dècades, el desenvolupament dels transports de persones i mercaderies per tot el món ha facilitat la disseminació d’espècies arreu. La conca mediterrània és especialment susceptible a la proliferació del mosquit tigre originari del sud-est asiàtic i capaç de transmetre moltes menes d’arbovirus, com la febre groga, el dengue, el xicungunya i el zika.

«Com que els nostres estius cada vegada són més càlids com a conseqüència del canvi climàtic, es preveu que el mosquit tigre vagi en augment i, en pocs anys, probablement començarem a tenir brots d’algunes malalties tropicals, tal com ha passat a països com França», alerta Soler, que exposa que «aconseguir aturar el canvi climàtic seria el més ideal, però cal ser realista i el més recomanable és prendre totes les precaucions necessàries per evitar la proliferació de mosquits i les picades».

Finalment, Cristina Soler fa una crida a tota la població que tingui previst viatjar a algun país de clima tropical perquè acudeixi a especialistes per tal d’informar-se sobre si necessita alguna vacuna o medicament de prevenció. «La principal causa de transmissió d’aquestes malalties continua sent a través dels viatges, cal informar-se i ser molt previsor abans de marxar», recorda.

Alerta de científics d’arreu del món

El dengue, la malària o el zika poden experimentar un important augment de casos en els propers anys, a causa de la presència creixent dels mosquits i paràsits que les transmeten. Així ho ha publicat la revista Lancet Countdown en un article recent. L’article, que signen 93 prominents científics, insta a adoptar mesures ràpides i contundents contra el canvi climàtic per evitar que a Europa es disparin malalties que fins ara eren alienes a aquest continent.

Els científics que han elaborat l’informe recorden que «cada dia que triguem a donar una resposta al canvi climàtic la situació es torna més greu», segons l’autora principal, Maria Romanello. L’augment global de les temperatures fa créixer la possibilitat que apareguin brots de malalties tropicals com el dengue, el xicungunya o el zika al nord del planeta, incloent Europa, segons aquest informe. Espanya, pel fet de trobar-se al sud d’Europa i més propera al continent africà, podria ser la porta d’entrada d’aquestes malalties.

Aquesta mateixa situació es produeix a una gran quantitat de països que encara no disposen dels sistemes de salut necessaris per fer front als desafiaments sanitaris del canvi climàtic. L’estudi assenyala que només 45 dels 91 països analitzats (és a dir, un 52% del total) tenen un pla d’actuació adequat.

La manca de recursos econòmics és la principal explicació que ofereixen aquests països per justificar la manca d’un pla d’actuació per fer front a la situació, que pot resultar fatal per a les properes dècades.

L’informe s’ha publicat pocs dies després d’iniciar-se la Cimera de Glasgow, que és considerada pels seus autors com «l’última oportunitat per frenar la crisi climàtica».