Fornells de la Selva ha desbancat Peralada com a municipi de més de mil habitants amb major renda declarada per contribuent a la província de Girona, segons les últimes dades publicades per l’Agència Tributària, sobre la base de les declaracions de l’any 2019, és a dir, just abans de la pandèmia.

D’aquesta forma, la renda bruta mitjana declarada per contribuent a Fornells es va situar en 39.378 euros, un 6.2% més que l’any anterior, per sobre dels 32.423 de la mitjana del conjunt de Catalunya i més de 10.000 per sobre dels 28.384 dels ingressos mitjans a nivell espanyol.

Entre els municipis gironins amb la renda més elevada, hi ha la capital de la província, però també molts municipis de l’àrea urbana de Girona, com Sant Gregori, Vilablareix, Sant Julià de Ramis, Quart i Bescanó.

A l’extrem oposat, els gironins que declaren menys ingressos els trobem a Salt, amb una renda mitjana bruta de 22.577, seguit de Lloret de Mar (24.584 euros) i Vilamalla (24.799 euros).

En el conjunt d’Espanya - les dades de l’Agència Tributària no inclouen País Basc ni Navarra, amb una fiscalitat pròpia - situen Pozuelo de Alarcón (Madrid), com a municipi més ric, amb una renda mitjana de 82.188 euros. En segon lloc apareix Xeresa, un petit municipi de València, per davant de Matadepera (Barcelona) i dues localitats madrilenyes, Alcobendas i Boadilla del Monte. Sant Just Desvern i Sant Cugat del Vallès es mantenen entre les deu poblacions espanyoles de major renda.

Les dades d’Hisenda mostren que la renda bruta mitjana dels més de 20,6 milions de declarants d’IRPF l’any 2019 va ser de 28.384 euros anuals, un 3,8% més que el 2018.

Per comunitats autònomes, lidera el rànquing Madrid, amb una renda mitjana bruta de 37.768 euros (+2,8%) per habitant, seguida per Catalunya (32.423 euros), Ceuta (31.504 euros), Melilla (30.175 euros), Illes Balears (29.736 euros), Astúries (27.448 euros) i Aragó (27.014 euros).

A l’extrem contrari, les comunitats amb rendes més baixes van ser Extremadura, amb 20.926 euros per habitant de mitjana, seguida de Castella-la Manxa (23.437 euros), Andalusia (23.510 euros) i Murcia (24.380 euros).

Estadística incompleta

La mitjana és l’indicador estadístic més popular i al que acudim per comparar dades obtingudes d’un mateixa base. No obstant això, la mitjna no és sempre l’indicador que millor descriu la realitat, perquè es veu distorsionada pels casos extrems tant inferiors com superiors. Per exemple, en el cas que ens ocupa, el 95% de la població podria tenir una renda mitjana com la de la resta de Catalunya (25.582 euros), però si resulta que el 5% restant acumulen quantitats substancialment altes de renda, l’indicador es veuria sensiblement desplaçat cap amunt.S

Fa uns anys, la fundació FEDEA va pulbicar un estudi sobre la distribució de la renda en diferents municipis espanyols i destacava que en els més rics les distorsions eren evidents: tan sols l’1% de la població ja concentrava entorn del 22% de la renda total d’aquests municipis.

Per poder valorar adequadament la realitat social d’un municipi probablement caldria incloure altres factors com ara preu de l’habitatge, els serveis públics i infraestructures disponibles o la distribució de la renda dins del territori municipal, entre gèneres i fins i tot per edats. També elaborar un índex de Gini, que analitza les desigualtats existents.

Les dades de l’estadística de la renda mitjana dels municipis gironins de més de mil habitants no presenten cap sorpresa rellevant. Qualsevol observador mitjà de la realitat local convidria que, en línies generals, les dades que mostra l’estadística de l’Agència Tributària mostren un esboç força fidel a la realitat.