La història del quadre «Retrat d’Antoni Maria Esquivel» falsament atribuït a Goya té «tela», i mai millor dit. Tot plegat ve de lluny, quan el 2003 els germans Font Baus van adquirir el quadre creient que era una obra autèntica del pintor saragossà. Van pagar 20.000 euros al venedor com a paga i senyal, i van deixar pendent de pagar 250.000 euros més quan es demostrés científicament que l’obra no era falsa. Aquesta qüestió va acabar als jutjats, perquè els germans no van pagar aquesta suma i el venedor assegurava tenir un certificat de veracitat i un dictamen cal·ligràfic que avalaven la veracitat del quadre. Però el 2009 l’Audiència de Girona va donar la raó als germans, i va determinar que l’obra era una còpia.
A partir d’aquí comença el segon acte de la història, que condueix fins a l’acusat d’aquest cas, un intermediari a qui la fiscalia demana sis anys de presó per estafar presumptament 300.000 euros a un empresari. Situem-nos: els germans, sabent que el quadre era fals, van intentar vendre’l al cap d’un temps fent-lo passar com una obra de Goya. Per fer-ho van parlar amb diversos intermediaris, fins que van acabar contactant amb l’acusat, un advocat laboralista que el desembre de 2014 va començar a moure peces per «fer creure» que vendria l’obra falsa. Segons el fiscal, va fer dos contractes de venda que sumaven més de vuit milions de francs suïssos firmats pels germans «per aparentar ser un intermediari seriós davant els germans i fer-los creure que estava gestionant la venda del quadre», sosté el fiscal. Aquí apareix el perjudicat del cas, un empresari que va fiar 300.000 euros a l’acusat que havien de servir per avalar una presumpta venda que s’havia de tancar a Torí (Itàlia), el comprador del qual era un suposat xeic àrab, segons la Policia Nacional.
D’una estafa a una altra
Segons assegura l’acusació pública, els germans van delegar tot el procés d’intermediació a l’acusat, i es van desvincular de la venda del quadre, i també de possibles comissions que se’n poguessin derivar. Llavors, va contactar amb la víctima, que havia sigut client del seu despatx, «per aconseguir el seu propòsit il·lícit de beneficiar-se econòmicament o patrimonialment a costa del patrimoni aliè». Aprofitant-se d’aquesta relació de confiança, el processat li va proposar el pla, que consistia en aconseguir que la víctima li prestés 300.000 euros per simular la venda del quadre a l’estranger. «Va assegurar-li que l’operació era neta, que no tindria problemes i que aconseguiria 35.000 euros de comissió per la regularització fiscal d’aquests diners», assenyala la fiscalia. L’acusat ho va fer «sabent que no vendria el quadre ni obtindria cap remuneració», sinó per quedar-se els diners fiats per la víctima. Per fer-ho, va proporcionar-li a l’empresari una extensa documentació per acreditar la suposada autenticitat de l’obra i servir-li de garantia, entre la qual hi havia contractes de dipòsit on hi havia la firma falsificada dels germans.
El 8 de desembre de 2014 ambdues parts van firmar un document on la víctima es comprometia a prestar els 300.000 euros als germans, que l’endemà li havien de retornar amb els interessos pactats mitjançant una transferència.
Sempre segons la versió de l’acusació pública, el perjudicat va prestar els diners sense cap contracte i mogut per la confiança que tenia amb el processat.
La venda havia de tenir lloc a Torí, on l’acusat s’havia de reunir amb el venedor i obtenir una suma de diners que no va concretar a la víctima. Llavors, li trucaria i l’empresari hauria de presentar-se al seu despatx d’advocats a Girona, on una persona li diria que venia de part de la propietat i a qui li hauria d’entregar els diners. I així va ser. Dins un maletí va dipositar els diners i els va entregar a un home alt d’uns 30 anys, que no va identificar-se ni li va donar cap justificant de l’entrega tot i haver-li demanat. Aquest individu, que no ha estat localitzat durant la instrucció del cas, estaria en connivència amb l’acusat per tal d’apoderar-se dels 300.000 euros, segons el fiscal. No ha quedat acreditat, diu, que l’acusat anés a Torí, tot i que sí que va pernoctar en un hotel de Ginebra.
L’acusat diu que el van estafar
La versió de l’acusat és una altra: segons ells, va ser víctima d’una estafa, ja que el comprador va donar-li com a paga i senyal de compra francs suïssos fotocopiats. L’acusat va assenyalar un italià com a presumpte autor de l’estafa, a qui el jutjat de Primera Instància 1 de Girona va demanar una Ordre Europea de Detenció i Entrega el 25 de novembre de 2015. La sala segona Penal del Tribunal d’Apel·lació de Torí, però, va denegar l’extradició perquè els presumptes delictes s’havien comès a Itàlia. Finalment el Tribunal va arxivar el cas titllant la declaració de l’acusat de «contradictòria i inversemblant». També se li va retreure que no interposés cap querella o denúncia. El fiscal l’acusa un delicte d’estafa, una multa de 4.320 euros i una indemnització de 300.000 euros a la víctima. El judici es farà a l’Audiència de Girona aquest mes.
