Diversos testimonis gironins que han viscut el trànsit a Barcelona van valorar molt positivament la creació d’aquesta nova unitat i van coincidir en la importància que sigui pròxima per a les persones trans.

Laia Cruañas, que també és activista LGTBI, va explicar que una persona adulta «encara ho podria entendre», però «com li expliques a un nen o nena trans que ha de desplaçar-se fins a Barcelona per anar al metge quan els seus companys de classe poden anar a Girona?» Tot i que es va alegrar per la creació de la nova unitat, va lamentar que «no hi ha suficients recursos». Per això en va demanar més a les administracions per part del govern espanyol i català perquè ajudin els professionals a fer la feina en millors condicions. «Els treballadors de l’àmbit sanitari fan molt més de tot el que haurien de fer per la manca estructural de recursos econòmics i tècnics», va destacar.

Laia Cruañas David Aparicio

«Com li dius a un nen o nena trans que ha d’anar a Barcelona per anar al metge quan els seus companys de classe poden anar a Girona?»

Laia Cruañas - Activista LGTBI

Cruañas es va donar a conèixer als mitjans de comunicació quan, fa gairebé dos anys, va aconseguir canviar-se de nom i gènere després d’un llarg periple. Uns tràmits que a priori no havien de ser excessivament complicats, però que a la pràctica es van anar allargant, amb molts documents entremig, moments d’incertesa i, fins i tot, alguna experiència desagradable. Tot aquest procés llarg es va originar arran de «la manca d’una llei estatal» i és per aquest motiu que va fer públic el calvari que va viure.

Finalment, el juny passat, l’avantprojecte de la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets LGBTIQ+ va ser aprovat pel Consell de Ministres d’Espanya. Amb l’aprovació, els menors a partir de 14 anys podran canviar el sexe als documents d’identitat nacionals.

Inici del trànsit a França

Alexandre L. Rodríguez David Aparicio

D’altra banda, Alexandre L. Rodríguez és un home transgènere no binari que va començar el trànsit a França. «La llei europea tampoc és bona ja que vaig tenir problemes per accedir a la medicació i vaig patir una agressió verbal a la feina. Vaig decidir anar a Barcelona però la situació no era massa bona per al nostre col·lectiu: vaig patir tres agressions físiques i la policia no va activar cap protocol», va lamentar. Actualment viu a Celrà. «A Girona també he patit agressions, però almenys s’han seguit els protocols i la policia m’ha portat al CAP perquè em visitessin». Per tot això, Rodríguez va fer una crida a les administracions perquè contribueixin a reduir les agressions i que millori un pla d’accions a l’àmbit laboral. D’altra banda, va mostrar malestar perquè a Girona encara no hi ha un espai habilitat per al col·lectiu LGTBI.

«Girona és l’única gran ciutat catalana que encara no té espai habilitat per al col·lectiu LGTBI»

Alexandre L. Rodríguez - Transgènere no binari

Respecte a això, el ple de l’Ajuntament de Girona ha desencallat recentment un tràmit jurídic necessari per poder traslladar l’Espai LGTBI a un local municipal, situat a la zona de la Devesa. Des de fa anys que la seu ha anat canviant de locals provisionals i això ha generat «indignació» entre les persones que formen part del col·lectiu.

Finalment, va demanar que «tenint en compte que la unitat s’ha descentralitzat de Barcelona cap a Girona, també se n’haurien de crear més a la província per evitar desplaçaments».

«Vaig marxar a Barcelona»

Vanesa Contreras David Aparicio

Vanesa Contreras fa anys que va començar el procés de trànsit. En el seu cas, va decidir fer el canvi de gènere quan va complir la majoria d’edat. Quan va començar, va traslladar-se a Barcelona: «en aquell temps, veure una persona trans pel carrer impactava a Girona».

«Vaig haver d’anar a viure a Barcelona perquè a Girona una persona trans impactava»

Vanesa Contreras - Transgènere

També va afegir que si hagués existit una Unitat de Trànsit a Girona «hagués estat més còmode» i possiblement l’acompanyament psicològic l’hauria ajudat a superar totes les discriminacions que va patir al llarg del trànsit de gènere. Per això va animar a totes les persones que vulguin començar el procés que es dirigeixin a aquesta unitat.

De fet, una part important del procés serà l’acompanyament psicològic, per tal de facilitar l’autoacceptació del gènere sentit, apoderar la persona i evitar l’aïllament social.