Veritablement abusem molt dels antibiòtics?

Actualment, encara es fa un ús inadequat dels antibiòtics. Tant en l’àmbit mèdic, com en l’àmbit de les persones del carrer. Molta gent encara s’automedica amb els antibiòtics que li han sobrat d’un altre tractament. Encara pensen que tenir febre és igual a infecció i, per tant, igual a prendre antibiòtic; quan hem de pensar que la majoria de les infeccions i, per tant, l’antibiòtic no fa res. L’únic que fem és crear resistències de les nostres bactèries.

I des de la banda de qui recepta aquests antibiòtics?

Això és una crítica a nosaltres mateixos. Tenim tendència a donar antibiòtics a processos que no els necessiten i tenim tendència a donar antibiòtics durant més dies dels que és necessari. Per això s’està fent programes, tant a escala hospitalària com de primària, per optimitzar la recepta d’antibiòtics. I una prova d’això és que en els últims anys s’han reduït les prescripcions.

Per què ens ha de preocupar aquest abús dels antibiòtics?

Ens ha de preocupar perquè tenim problemes per tractar els gèrmens que són més resistents als antibiòtics. Per als gèrmens amb poca resistència tenim molts antibiòtics que poden ser eficaços i, en canvi, per als gèrmens amb més resistència tenim poc antibiòtics per tractar-los.

I quan més abusem dels antibiòtics més resistents són aquests gèrmens.

Exacte. Ara amb el cas del coronavirus ha quedat molt clar, però, en general, el que fan els bacteris és mutar com a mecanisme de defensa perquè els antibiòtics no siguin eficaços contra elles. Muten perquè la pròxima vegada que es tornin a trobar amb aquell antibiòtic puguin sobreviure.

Si jo fos malpensat, podria pensar que s’ha abusat dels antibiòtics perquè les companyies farmacèutiques en volien vendre com més millor?

No. En aquest cas, no. Amb un altre tipus de fàrmac es podria arribar a pensar, o no, però en aquest cas hi ha una pressió social sobre el metge amb aquella demanda de «Escolti, jo tinc febre i no em recepta un antibiòtic perquè se’m curi». Davant d’això, la medicina defensiva que, a vegades, es puguin receptar antibiòtics que no siguin necessaris. Necessitem un canvi cultural tant dels metges com de la població perquè s’entengui que els antibiòtics només s’han de donar quan és estrictament necessari.

En quins casos serien estrictament necessaris?

Quan hi hagi una infecció provocada per un bacteri, no quan sigui provocada per un virus. De tots els refredats que tenim aquests dies, el noranta i escaig per cent seran vírics i, per tant, no necessitaran cap mena d’antibiòtic.

Aquí, a Girona, tenen dades concretes d’aquesta major resistència dels antibiòtics o les dades són sempre més globals?

Sí. Cada any tenim l’estadística de la resistència antibiòtica dels gèrmens dels nostres hospitals. En aquest cas podria parlar del Josep Trueta i del Santa Caterina. Les resistències estan en augment, tot i que darrerament potser aquest augment s’ha estancat una mica.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) fa unes prediccions molt negres sobre aquest tema. Hi està d’acord?

Hi ha una estadística, que veurem si serà certa o no, que cap al 2050 els bacteris resistents seran la primera causa de mortalitat al món per sobre dels tumors i per sobre dels accidents de trànsit. Realment és un problema i hem de posar fil a l’agulla per solucionar-ho.

Quines recomanacions faria, ja no als metges, sinó a la població en general?

La primera, i la més bàsica, és no automedicar-se; després confiar en el tractament mèdic i no prendre més antibiòtics dels dies pautats. Si et diuen tres dies, no en prenguis cinc pensant que la infecció es curarà millor.

Parla de prendre de més, però també he escoltat molts metges dient-me sovint allò «faci el tractament fins al final».

Sí. També és un problema, perquè en segones quines infeccions si no allarguem el tractament aquest bacteri es tornarà a reproduir i, per tant, la infecció es tornarà a reproduir. I podria ser que el germen que surti d’aquesta nova infecció sigui resistent a l’antibiòtic que li hem donat. També pot passar.

El coronavirus ens ha fet aprendre moltes coses sobre virus, neteja de mans, vacunes... tot això deixarà un pòsit en els costums de la població?

M’agradaria pensar que sí. Crec que la cultura de rentar-se les mans, que és molt important, si que perdurarà. Això ho hem après del coronavirus. Sobre la resta soc més escèptic, però m’agradaria ser optimista. Però, malauradament, moltes vegades ens acabem oblidant de moltes coses que ens han passat.