El cas de l’operació de compravenda a Itàlia d’un fals Goya que va acabar amb una presumpta estafa 300.000 euros ha arribat a l’Audiència de Girona set anys després.
El quadre, que l’Audiència havia declarat fals, era propietat de dos germans que van contactar amb diversos intermediaris amb l’objectiu de vendre’l, pretenent fer-lo passar per vertader.
L’acusat, advocat laboralista de professió, era un dels intermediaris, que al seu torn va contactar amb la víctima, un empresari a qui va proposar un tracte: un préstec de 300.000 euros a canvi de rebre els diners en 48 hores amb una comissió de 35.000 euros. «Les condicions eren bones, i perquè un altre s’embutxaqués 35.000 euros en 48 hores, ja m’ho quedava jo, em va superar l’ambició», va reconèixer l’empresari durant la seva declaració al judici. L’operació que ha obert el procés judicial va tenir lloc a finals de novembre de 2014: «em va dir que havia trobat comprador a Itàlia i que havia d’anar a Torí per tancar la venda i rebre els diners», va indicar la víctima, que no va aconseguir convèncer-lo d’anar amb ell. De forma paral·lela, l’afectat havia de personar-se al despatx de l’advocat aquell mateix dia, on una persona vindria «de part de la propietat» a buscar els 300.000 euros.
I per què els necessitava, aquells diners, l’acusat? «Doncs no ho sé», va respondre la víctima davant la pregunta del magistrat que li va llançar la pregunta. «Vaig pensar que potser eren per fer el canvi de moneda, però quan es va destapar l’estafa vaig pensar que no tenia cap sentit», i va afegir que «no em podia creure que el meu advocat em pogués enganyar així».
La qüestió és que els diners que l’acusat va rebre a Torí per part d’un home «vestit d’àrab», concretament 1,7 milions de francs suïssos, eren falsos. La seva defensa assegura que en algun moment de l’intercanvi l’home àrab els va canviar per bitllets falsos, i que ell també va ser víctima de l’estafa.
Però les acusacions creuen que l’acusat sabia que aquella operació no fructificaria, i que tot plegat era un engany conegut com l’estafa del «rip deal», i que pretenia embutxacar-se els 300.000 euros des del principi. Per «simular» garanties del tracte, l’acusat va «començar a treure documentació per embolicar la troca», tanta que la víctima no té clar si va firmar un contracte on quedessin escrites les condicions del tracte entre les dues parts. No ha recuperat els diners, que li reclama a l’acusat.
Un dels germans propietaris del quadre van declarar al judici que «no volia saber res» dels tractes que l’intermediari va fer per pagar comissions, i es va desmarcar dels tractes fets entre l’acusat i la víctima.
Les acusacions demanen fins a 8 anys de presó pel processat. El seu torn per declarar tindrà lloc avui. La seva defensa demana que se l’absolgui perquè assegura que va actuar de bona fe i no era coneixedor de l’estafa.
