La fiscal ha retirat l’acusació contra l’advocat processat per estafar presumptament 300.000 euros a un empresari en una operació de venda d’un Goya fals. Després de set anys i una sessió de judici, ha retirat la petició de sis anys de presó per l’advocat laboralista com a presumpte autor d’un delicte d’estafa. «No ha quedat acreditat durant el judici que participés en l’estafa o que obrés de mala fe», va concloure la fiscal del cas, que demana ara la seva absolució, en consonància amb la petició de la defensa. A més, indica que no hi ha constància escrita de les condicions pactades entre l’acusat i la víctima.

El judici del cas, que ha durat dos dies, va comptar ahir amb la declaració de l’acusat, que havia dut temes laborals a la víctima. En un extens interrogatori va assegurar que ell havia sigut una víctima més d’una estafa que hauria estat ordida pel comprador del quadre, un suposat xeic àrab que mai ha estat identificat.

L’acusació, doncs, només la manté ara l’acusació pública representada per l’empresari que va fiar els 300.000 euros creient que en 48 hores rebria els diners amb una comissió de 35.000 euros. Durant la seva declaració al judici, que ha quedat vist per a sentència, l’empresari va admetre que quan l’acusat li va proposar l’operació va anar acumulant dubtes sobre la seva licitud, però que l’havia mogut l’«ambició».

En l’última vista d’aquesta causa que ha trigat set anys a arribar a judici -els fets van tenir lloc el novembre de 2014- l’acusat va explicar que els venedors del Goya, els germans Font, van contactar amb ell perquè necessitaven un inversor que fiés 300.000 euros pel quadre durant l’operació de compravenda. El comprador va exigir com a requisit sine qua non que l’operació es fes a Torí, a Itàlia, on entregaria els 1,7 milions de francs suïssos com a primer pagament per l’obra. Al mateix temps l’empresari afectat hauria de lliurar els diners fiats al despatx de Girona de l’acusat, on algú vindria «de part de la propietat». L’acusat va declarar que «no entenia» per què no es podia fer tota l’operació al mateix lloc, però els venedors li van deixar clar que era una exigència del comprador.

Era la segona vegada que tenien tractes d’aquell tipus. La primera operació, que s’havia de fer a Barcelona, es va anul·lar per un problema de certificació de l’obra. Segons la víctima, l’acusat li va dir que s’anul·lava un dia abans i «casualment després que jo insistís a participar en l’intercanvi», va dir. De fet, l’afectat va assegurar que els dubtes que li havien anat aflorant sobre l’operació i els intercanvis a Torí van fer-lo optar per proposar-li a l’acusat d’acompanyar-lo a fer la transacció. Ell, però, li va dir que no hi havia temps. Segons la versió del processat, però, li hauria agradat que l’hagués acompanyat, perquè «ningú més del despatx es va oferir», però que la impossibilitat de treure els diners del banc a l’hora acordada amb el comprador va fer inviable aquella proposta.

El processat també va negar que la víctima li hagués demanat garanties pels diners que prestava per dur a terme l’operació. El cas és que un cop a Torí, l’acusat va reunir-se amb els compradors en un hotel i va tenir lloc l’entrega de diners; 68 feixos de bitllets en francs suïssos que el processat es va assegurar de comptar i verificar un a un. Llavors ell va contactar l’empresari, que estava al seu despatx de Girona pendent de rebre notícies seves, i li va donar el vist-i-plau per entregar els 300.000 euros a l’intermediari dels compradors.

El processat va exigir als compradors la firma del contracte, però li van dir que es duria a terme al cap d’una hora en un altre indret. L’acusat no va veure clara la situació, i va decidir anar a l’hotel que tenia reservat a Ginebra, on havia de fer les transferències a diversos intermediaris, entre les quals la de l’empresari. Va ser allí quan va veure que els diners eren simples fotocòpies. «En algun moment, no sé quan, em van fer el canvi de bitllets», va assegurar l’acusat. D’altra banda, no va denunciar els fets perquè un dels intermediaris dels compradors el va alertar que eren gent «perillosa».

L’acusació particular manté que el processat va ordir un pla «aprofitant-se de la confiança de la víctima» per estafar-li 300.000 euros, i que l’intermediari que va presentar-se al seu despatx de Girona per rebre els diners era un còmplice seu.