Que la Selva Marítima aplega, a molt pocs quilometres de distància l´un de l´altre, una fantàstica concatenació de jardins botànics és ben conegut. Entre Marimurta i Pinya de Rosa a Blanes i Santa Clotilde a Lloret de Mar a penes hi ha quatre o cinc quilòmetres. Els tres jardins suposen, doncs, una concentració de riquesa botànica extraordinària.

Amb pocs dies de diferència, dos d’aquests jardins han estat notícia. Santa Clotilde ha acollit el rodatge de la preqüela de Joc de Trons, La casa del dragó. La ja mítica sèrie televisiva que té com a tret característic rodar en exteriors d’arreu del món. A Marimurta han tingut lloc unes jornades, en aquest cas més específiques , on a traves de diferents activitats, exposicions, etc...s´ha homenatjat el prestigiós botànic de Montpeller, Francis Hallé. D’altra banda, no em consta que Pinya de Rosa, el que fou durant molt temps un jardí de referència mundial pel que fa a cactus i punties, hagi acollit també alguna activitat singular. Aquest darrer, em diuen, segueix patint una lenta però progressiva decadència des de que amb la desaparició del seu creador , el Sr. Fernando Riviere, ha anat passant per gestions diverses: hereus , compradors i protectors públics (PEIN)

Hi hauria països que si tinguessin tres jardins amb els continguts i la extraordinària ubicació dels esmentats - tots tres arran de mar, amb carrers i instal·lacions abocant-se gairebé damunt les aigües i les roques de la Costa Brava- n’haurien fet un reclam turístic de primera magnitud. Haurien, n’estic segur, sumat esforços per donar-los projecció i visualització mundial. Per aquí, en canvi, la impressió (certesa?) és de que cada jardí amb els seus propietaris o els seus patronats fa la guerra pel seu compte. I que els municipis on estan ubicats tampoc s’han posat mai com objectiu, almenys d’una manera seriosa i explícita, a dissenyar estratègies comuns per potenciar-los.

Com deia Josep Pla, parlant de gastronomia, «cada terra fa sa guerra i no en parlem més». El mateix podem dir dels tres emblemàtics jardins de la Costa Brava Sud. «Cadascun fa sa guerra pel seu compte i a qui no li agradi que s´hi posi fulles». Aquesta semblaria l’estratègia que desenvolupen els responsables i gestors dels tres jardins. Una veritable llàstima, ja que estic convençut que, també en aquest cas, una aliança veritable, compromesa i generosa els faria més atractius, més visibles i, sobretot, més visitats.