Rehabilitar habitatges buits per frenar el despoblament rural. Aquesta és la filosofia del Programa mobilització de l’habitatge en el món rural, del qual la Generalitat va endegar la prova pilot l’any passat i que consisteix en facilitar ajuts als ajuntaments per incentivar la rehabilitació d’habitatges i revitar així el despoblament dels pobles petits. Com que era una prova pilot, el Govern català va decidir garantir que s’impulsessin projectes a totes les vegueries, però es va endur una sorpresa en veure que a les comarques gironines, on hi havia 90 municipis potencials que podien optar a les ajudes, només se’n presentaven cinc: Palau de Santa Eulàlia, Vilademuls, Planoles, Ribes de Freser i Vallfogona del Ripollès.

«Això ens ha sorprès, perquè en altres territoris, com l’Alt Pirineu i la Catalunya Central, es van presentar molts més projectes i molt ben treballats, i en canvi a Girona vam donar gairebé tots els que es van presentar», va explicar el subdirector general de Coordinació d’Actuacions al Litoral, Entorns Rurals i Muntanya de la Generalitat, Xavier Berga, en una jornada celebrada a la seu de la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes. De fet, només va quedar fora dels ajuts Vallfogona del Ripollès. És per això que, la propera vegada, la Generalitat ha decidit que la convocatòria es faci per concurrència competitiva entre tots els municipis que s’hi presentin, per tal de garantir que s’acaba impulsant elsmés ben treballats independentment de quin sigui el seu àmbit geogràfic.

Berga va explicar els resultats d’aquesta prova pilot durant la jornada Despoblament rural i crisi de l’habitatge, celebrada a Girona i en la qual van assistir més d’un centenar de persones. La trobada va servir per conèixer la diversitat de situacions que en què es troben els nuclis rurals, la casuística de l’habitatge buit i quines iniciatives s’estan duent a terme per poder mobilitzar el patrimoni en desús.

Berga va atribuir el baix interès dels municipis gironins en el programa de repoblament rural al fet que altres zones de Catalunya, com a l’Alt Pirineu i Aran, hi ha «més consciència» sobre aquest tema, ja que «la lluita contra el despoblament té més tradició».

Tot i això, l’alcalde de Sant Miquel de Campmajor, Oriol Serrà, que també és vicepresident de l’Associació de Micropobles de Catalunya, va explicar que la situació és més complexa del que sembla: «Des de Micropobles aplaudim la iniciativa, però hi ha tingut mancances i s’haurien de corregir», va advertir. En aquest sentit, considera que el fet que s’excloguessin els masos de la convocatòria va eliminar molts potencials projectes a les comarques gironines, on aquesta construcció és molt habitual.

Un altre problema són els recursos municipals: els ajuntaments petits compten amb poc personal i poc recursos, de manera que a vegades se’ls fa difícil poder complir amb tota la tramitació administrativa. Que les subvencions es publiquessin el dia 31 de desembre tampoc hi va ajudar, ja que alguns consistoris tenen només un tècnic i aquest estava de vacances. Berga va admetre que segurament hauria estat millor poder treure les subvencions en una altra data, però que es va fer el dia 31 de desembre per evitar que s’acabés el 2020, ja que era un «comporomís polític».

Ara, la voluntat de la Generalitat és continuar desenvolupant aquest programa. Berga calcula que, en els propers cinc o sis anys, amb una dotació de dos o tres milions d’euros anuals es pot arribar a intervenir en uns 120 municipis catalans, que és la «demanda real» que hi ha per a aquest tipus de programes. «Lobjectiu és que tots els nuclis en desús puguin tornar a tenir vida? Seria ideal, però difícilment plantejable, per dificultats econòmiques a l’hora de fer-hi arribar la llum, l’aigua, el clavegueram...», va reflexionar Berga. Així doncs, considera que cal «focalitzar l’atenció allà on es pugui treballar».

El Programa de mobilització de l’habitatge en el món rural va néixer desprésque la Generalitat detectés que, moltes vegades, hi ha persones que volen anar a viure a un poble, però es troben amb què hi ha molts habitatges buits que no es poden posar al mercat pel seu mal estat de conservació. A més, els ajuntaments d’aquestes petits municipis sovint tenen dificultats per millorar i conservar les seves trames urbanes, fet que limita l’atractiu per a possibles nous residents.

Per seleccionar els municipis per a la prova pilot, aquests van haver de presentar un projecte on es valoraven aspectes com la densitat, el creixement i les propostes d’actuació, entre altres. A partir d’aquí se’ls han atorgat subvencions per a rehabilitar habitatges públics (per exemple, l’antiga casa del mestre) o perquè els transfereixin a propietaris privats, que hauran de cedir l’ús de la vivenda a l’Ajuntament per quinze anys.