El fet que el Ple de l’Ajuntament d’Arbúcies hagi demanat al Departament de Polítiques Territorials ser inclòs a la llista de municipis declarats de muntanya m’ha produït, d’entrada, una certa sorpresa. Jo sempre havia pensat que Arbúcies ja era un municipi, sinó de muntanya, almenys de mitja muntanya. Per ubicació geogràfica i per entorn. Es tracta, m’imagino, d’oficialitzar-ho. I així, poder entrar a formar part dels gairebé 230 municipis del Principat que s’apleguen en les denominades Comarques de Muntanya i Municipis de Muntanya de Catalunya. Amb aquesta petició i la posterior acceptació per part del Departament, es buscaria l’objectiu de «mantenir el nivell de població actual i aconseguir unes condicions de vida dignes pels seus habitants».

Per poder formar part d’aquestes Zones de Muntanya el decret especifica que: o bé cal tenir el 65% de la superfície del municipi en cotes superiors als 800 metres, o un pendent mitjà del 20% i un 60% del municipi en cotes de almenys 700 metres o, també, sense arribar als valors esmentats, tenir circumstancies orogràfiques limitadores de l’activitat econòmica i en especial de la seva activitat agrària. Per tot això els Municipis de Muntanya i de les Comarques de Muntanya reben ajudes de l’administració, donat que, segons resa el decret de constitució, «majoritàriament no han assolit el mateix grau de desenvolupament que els altres del Principat i pateixen una forta regressió socioeconòmica i demogràfica». Unes ajudes directes o canalitzades a través dels consells comarcals. Tot plegat prou raonable, lloable i solidari.

Documentant-me sobre el tema he donat una ullada als municipis de la nostra comarca, La Selva, que figuren a la llista actual i als que espero s’hi afegeixi ben aviat Arbúcies. Són La Cellera de Ter, Osor, Sant Hilari, Susqueda i...Tossa ! Sí, amics, he descobert com Tossa de Mar, envoltada dels roquers i cales de la Costa Brava i encerclada pel Massís de Cadiretes, és oficialment un dels municipis de muntanya catalans. Els seus motius i arguments degueren tenir els tossencs, el seu dia, per demanar formar-ne part i ser acceptats. Sense cap mena de dubte jo no soc ningú per discutir el dret, la conveniència i la idoneïtat de haver-hi estat inclosos, però la troballa m’ha fet venir al cap una proposta promocional que potser no sigui res més que un «divertimento» . Un acudit, que brindo als meus amics i veïns de la Costa Brava Sud : canviar el nom actual de la vila per el de Tossa de Mar i Muntanya.