Per tal de repoblar petits municipis que es troben en risc de quedar abandonats no n’hi ha prou amb rehabilitar les cases, sinó que s’han de tenir en compte molts altres elements: serveis, comunicacions, llocs de treball... Així ho van assenyalar diversos dels participants en la jornada, com l’arquitecta Estel Jou, de l’estudi Undos de Bordils. Des del seu despatx han fet estudis sobre habitatges buits a diversos municipis gironins, com Castelló d’Empúries, Calonge o Arbúcies, entre altres. I, segons va explicar, un dels primers problemes amb que solen trobar és que l’oferta i la demanda «no casen»: «Moltes vegades, a les comarques gironines el problema no és el despoblament, sinó el tipus d’habitatge que s’oferta no correspon a les necessitats de les persones treballadores: o són masies súper grans, o són cases o pisos molt cars als quals no poden accedir la gent que treballa», va indicar Jou durant la seva intervenció. Segons l’arquitecta, a més, les segones residències i els habitatges d’ús turístics també juguen una gran influència dins del territori gironí, ja que generen un efecte «gentrificador» i «expulsen molts veïns dels pobles on han nascut i crescut»

A aquesta falta d’oferta que s’ajusti a la demanda s’hi ha d’afegir, segons Jou, que a moltes localitats «el parc públic és insuficient o directament inexistent», i també les dificultats per accedir al parc privat: «La cultura de la propietat està molt arrelada i encara hi ha molta gent reticent a llogar», va assenyalar. A més, també va subratllar que s’ha de tenir en compte que l’estat del parc d’habitatges buits no sempre és el més òptim, ja que molts d’aquests edificis són inaccessibles, de manera que no són adequats per a persones d’edat avançada o amb mobilitat reduïda; i amb una baixa eficiència energètica. Tot plegat fa que s’acabin creant «bosses de degradació», majoritàriament en nuclis antics.

Altres problemes estan relacionats amb el manteniment de l’habitatge. Per exemple, el pagament de les hipoteques i, darrerament, dels lloguers, «ja que ara moltes vegades les expulsions es produeixen perquè no pots pagar el lloguer», va assenyalar Jou. En algunes ocasions, això va sumat a la dificultat per pagar els serveis bàsics i a situacions de sobreocupació i infrahabitatge. «Totes aquestes situacions generen problemes de salut tant física com mental, i també repercuteixen en la convivència de les comunitats», va incidir l’arquitecta.

Finalment, Jou també va apuntar a una normativa que sovint és «limitadora», i que a vegades és incompatible amb els projectes que es volen impulsar, i a la manca de recursos els ajuntaments petits, tant a nivell econòmic com de personal.

Per tal de poder fer front a tots aquests problemes, Jou va defensar que des de les administracions s’ha de pensar en polítiques a llarg termini: «No hi ha solucions d’un any per l’altre», va advertir. També va demanar «dedicació, persistència i valentia política», i treballar de forma conjunta entre les diferents administracions i també amb la ciutadania.