Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968) repassa en aquesta entrevista alguns dels temes pendents de la seva conselleria a les comarques gironines, com la comissaria i el parc de bombers de la Jonquera, la gestió dels incendis o la proliferació de cultius de marihuana, entre altres. 

S’ha posat en marxa la comissió d’estudi del nou model policial al Parlament, que ha aprovat estudiar la creació d’una oficina de transparència que fiscalitzi els Mossos i els pugui sancionar si hi ha males pràctiques. Per què cal aquesta mesura?

La comissió estudiarà moltes coses, i aquesta és una d’elles. El primer que vull posar en valor és que s’ha constituït amb un ampli consens al Parlament: només 20 diputats dels 135 han votat en contra la seva constitució, i el pla de treball i les compareixences s’han presentat conjuntament per més de dues terceres parts del Parlament: comuns, Junts, ERC, la CUP. Anem en bona direcció.

Quin és l’objectiu?

La vocació és analitzar diferents aspectes de la policia. Jo sempre dic que els Mossos són una molt bona policia perquè mai s’han cregut perfectes, i sempre han estat disposats a innovar, escoltar, contrastar i revisar-se, perquè la societat canvia i amb ella ha de canviar la policia. Per tant, hi ha moltes qüestions a analitzar, i una d’elles és aquesta. Veurem quin és el consens final.

Són justes, les crítiques que reben els Mossos?

Els Mossos sempre han estat sotmesos a l’escrutini ciutadà, i és normal. Tenen la potestat en l’ús de la força, i per tant és bo que s’opini sobre el seu funcionament, sempre que no hi hagi partidisme. Jo sempre he denunciat el partidisme, és a dir, que s’utilitzin els Mossos com una arma al servei de la trifulca partidista.

L’acord de pressupostos amb els comuns inclou càmeres a les llançadores de foam. Temen que hi hagi males praxis?

Aquesta és una petició que ve dels propis Mossos. Hi ha coses respecte a les quals hi ha molt consens, i aquesta n’és una. Per tant, s’implementarà, tot i que falta veure com.

Des del cos es denuncien agressions cap als agents, i fins i tot el major Trapero fa poc que va demanar «respecte». Què s’ha de fer per posar-hi fre?

En termes generals, hi ha molt respecte dels ciutadans cap als Mossos. Sempre està entre les tres institucions més ben valorades pels ciutadans del país. A l’estiu, com a conseqüència de la sortida del confinament i la fi del toc de queda, sí que es van produir algunes situacions que van aprofitar algunes persones per provocar aldarulls. Aquestes persones, que són una minoria, van ser detingudes, tant en el cas de Tiana com de les festes de la Mercè i els aldarulls del cap de setmana posterior. En aquests casos hem de ser molt contundents per combatre aquestes actituds delinquencials, i així ho fem. Al cos de Mossos se li ha de donar suport.

Com?

De paraula, però sobretot, amb fets. D’aquí ve la nostra obsessió per revertir les retallades. El cos ha estat sotmès durant una dècada a un procés de retallades sistemàtiques: anys i anys sense contractar ni un mosso, sense uniformes nous, ni mitjans, ni canviar els vehicles, ni obres a les comissaries... això, doncs, és el que reivindica el cos: inversió, reconeixement i allunyar-lo de la confrontació entre partits.

L’increment de Mossos va vinculat a l’aprovació de la jubilació anticipada. En què es traduirà, això, a les comarques gironines?

Ens hem obcecat amb dues coses: una és la jubilació anticipada, i l’altra és ampliar el sostre de Mossos de 18.000 a 22.000. Tenim la possibilitat de contractar 4.000 mossos més, i els grans es jubilaran. Això provocarà un rejoveniment i feminització dels Mossos. Per tant, anem a un horitzó molt positiu, amb 22.000 mossos el 2030, la meitat dels quals menors de 40 anys. Com es concreta això a les comarques gironines? Doncs 134 mossos més aquest any, i noves promocions en els propers anys.

Una de les grans obres que hi ha pendent a les comarques gironines és la comissaria de la Jonquera. Hi ha alguna novetat?

Sí. És una inversió molt necessària, molt reivindicada, i va en la línia de revertir les retallades. Les obres començaran abans de Nadal o després de Reis. Quinze mesos i comissaria nova. Això ajudarà no només a la Jonquera, sinó també a les altres comissaries, perquè els alleugerirà la feina.

En canvi, a la Jonquera també hi ha el parc de bombers, que passarà de ser de professionals a voluntaris i que ha aixecat moltes crítiques al territori. Pensen mantenir aquest canvi de model?

El nostre país tindrà, després de les inversions dels propers anys, un cos de 3.200 bombers professionals i 1.800 de voluntaris. Aquest és un model que existeix des de fa dècades i el volem mantenir perquè creiem que és molt bo. En aquest sentit, hi ha hagut una reordenació del territori, i el parc de bombers de la Jonquera estarà format per quinze voluntaris que tenen un compromís de treball com el de Puigcerdà, que també és de voluntaris. Estem reforçant els voluntaris, amb 300 més que contractarem aquest any. I no només això, sinó que es reforçaran els parcs de l’entorn. El de Figueres passarà de 5 a 6 com a presència mínima al dia, el de Llançà de 3 a 4 i el de Roses de 3 a 4 també.

I això que significa?

Incrementar la presència amb 14 nous professionals en aquests tres parcs, i això és una bona notícia. I a més, hi haurà un parc de Bombers a la Jonquera renovat. Aquesta redistribució, el que permetrà, serà que puguin sortir d’un mateix parc dos dispostitius alhora, que molts cops és necessari. Per tant, la redistribució redundarà en més eficàcia, més bombers i millor servei.

L’Alt Empordà i el Cap de Creus són zones molt sensibles als incendis, com s’ha vist aquest estiu. Aquesta setmana han presentat el programa de cooperació amb França. Volen evitar episodis com el dels hidroavions d’aquest estiu?

Per això estem reforçant els parcs de bombers de l’Alt Empordà, amb més efectius, més coordinació i més mitjans. Sí, cal més coordinació amb els companys de la Catalunya Nord, i és necessari perquè efectivament el foc no entén de fronteres. La col·laboració és positiva i nosaltres som poc de polèmiques: que vinguin tots els que puguin a apagar els focs.

Abans comentava els problemes que hi va haver aquest estiu amb alguns «botellons» al carrer. A la Costa Brava, diversos ajuntaments es van queixar per aquesta situació. S’està preparant algun dispositiu especial de cara al proper estiu?

Tots els problemes han de tenir solucions diverses. El problema de l’oci nocturn i els «botellons» té moltes causes, i per tant s’han d’abordar totes. La més important és que, durant uns mesos, hi va haver un decalatge entre la possibilitat de sortir, que era il·limitada, ja que no hi havia toc de queda, i la limitació, per la pandèmia, de l’oci nocturn fins a dos quarts d’una. Això va facilitar que hi hagués «botellons», però ja s’ha vist que ara hi ha hagut una davallada d’aquest tipus de pràctiques. Però els «botellons» han existit sempre, i el que s’ha de fer és gestionar-los.

De quina forma?

Des de de diversos punts de vista: policial i de gestió de l’espai públic. És evident que, amb el nostre clima, hi haurà ganes de fer oci al carrer, però això es pot fer sense cap mena de control o de forma organitzada.

I què proposa?

Hi ha d’haver un exercici d’auto-organització de la societat a través de les entitats, i estimular que hi hagi festes organitzades pels propis ajuntaments i entitats, per garantir que l’oci al carrer sigui endreçat, amb servei d’ordre, punts liles, lavabos i un control que permeti contactar amb les policies quan es produeixi una situació inacceptable. Això no s’ha pogut fer aquest estiu per la pandèmia, però s’ha d’estimular en el futur. Aquesta és una via. I a més, actuació policial contundent davant dels comportaments incívics i delinqüencials.

El passaport Covid ja és necessari per entrar en alguns establiments. Els Mossos participaran en el seu control?

Nosaltres fem una crida a l’autoresponsabilitat, perquè és evident que no hi ha un mosso per cada bar. Però s’anirà allà on hi hagi denúncies i es faran algunes visites aleatòries. I aprofitant la pregunta, siusplau, que la gent es vacuni. És la millor manera d’acabar amb aquest calvari.

Els preocupen els creixents cultius de marihuna?

Aquest és un problema del sud d’Europa, i són molts factors els que ho provoquen: el clima, el consum... Cal destinar-hi recursos i formar els agents. És una cosa que ens ocupa i preocupa, i posem molts mitjans per tal de limitar aquest problema.