«Si us plau, em podria dir on és la Col·lecció local?», vaig demanar al jove del taulell de la biblioteca.

«Sí, és clar», i es va aixecar amablement per acompanyar-me a l’espai on totes les biblioteques municipals guarden el seu més preuat tresor: els llibres que parlen del seu poble o de la seva comarca i que potser no es poden trobar enlloc més.

«Aquí la té», m’indicà, «però tota aquesta informació la podrà trobar a internet».

L’aprenent de bibliotecari no era conscient de la barbaritat que estava dient però la ignorància no l’eximia de no ser mereixedor del lloc de treball que ocupava: a les professions s’ha d’anar o bé ensenyat o bé amb humilitat.

Les nostres biblioteques estan plenes de grans tresors de la literatura, la ciència o la història universal però a mi m’agrada destacar l’aportació que els autors locals i comarcals han fet per mantenir o recuperar el coneixement dels seus municipis. Estem parlant de microhistòria, d’endemismes locals, de racons especials, d’obres d’art que no trobarem enlloc més. Segurament no són els exemples més importants en les respectives branques de la ciència i la cultura però són la nostra història, el nostre art, la nostra natura i el nostre paisatge absolutament irrepetibles.

Salvador Dalí deia que s’havia de ser ultralocal per ser universal però ell era nòmada: cada tardor, amb Gala, es desplaçaven primer a París, després a Nova York i a altres ciutats dels EUA per tornar a la primavera a París i d’allà a Cadaqués. Va ser a la seva casa i estudi de Portlligat on va realitzar la major part de la seva obra. El seu microcosmos del cap de Creus i per extensió l’Empordà eren la inspiració bàsica del seu art però sense els coneixements de Gala, una lectora compulsiva, les seves pròpies lectures, la profunda coneixença que tenia de la història de l’art i l’intercanvi d’informació amb la moltíssima gent que freqüentava d’arreu del món tampoc hagués arribat gaire lluny. Així sí que es pot ser ultra local!

Un altre geni, en aquest cas de la prosa, com va ser Josep Pla també feia proselitisme del seu microcosmos: l’Empordanet, és a dir, tot el que es pot veure des del mirador del Pedró de Pals. Si ara ressuscités es trobaria amb la sorpresa que des d’allà ja no es pot veure gairebé res perquè els arbres han crescut de tal manera que impedeixen veure el paisatge. Per Pla aquest era el paisatge perfecte i observant-lo a ell semblaria que el seu univers és redueix al seu mas i el seu entorn més immediat. Amb la seva boina, el seu tabac d’embolicar i la roba de pana vella, si hom no el conegués podria confondre’l amb un pallús però Josep Pla era un senyoret de casa bona vingut a menys, un viatger cosmopolita, un corresponsal de premsa a París, Madrid, Portugal, Roma, Berlín o Moscou, un polític, un conspirador i un espia. Si els barcelonins donen la volta al Món per tornar al Born, Josep Pla va retornar a l’Empordà a passar els seus llargs últims anys de vida.

Llibres de temàtica local. | ARGEMIR GONZÁLEZ

Així, doncs, no hi ha contradicció entre l’universalisme i el localisme ja que són dues cares de la mateixa moneda. Per conèixer a fons el teu entorn, per analitzar en profunditat el teu veïnatge, per interpretar minuciosament el teu paisatge el millor és haver llegit molt, haver viscut en llocs diversos i haver conegut a molta gent interessant com van fer Dalí i Pla. La resta de mortals que no som ni genis ni rics ni valents ens hem de conformar amb molt menys però el que tenim a l’abast no és menyspreable. Em refereixo, és clar, a la saviesa acumulada en les nostres llibreries i biblioteques i, en el cas d’aquestes últimes, en les seves Col·leccions locals.

La Diputació de Girona porta dècades publicant monografies locals de pràcticament tots els municipis de la província i interessants guies com La ceràmica, Els maquis, El contraban i molts d’altres. També hi ha interessants iniciatives privades tan ben editades com la col·lecció «Entorn i Patrimoni de les comarques de Girona», de l’editorial gironina Competium, que amb suport institucional publica títols com L’entorn marí de Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes o La muntanya al mar. Cadiretes-l’Ardenya, de diversos autors. Un altre exemple d’iniciativa privada, i aconseguit en la biblioteca del meu municipi, és una interessant biografia de Ferran Agulló, d’E. Corral i Coll del Ram, publicada el 1984 per Edicions Rondas. Més habitual és que siguin el mateixos municipis que publiquin llibres de temàtica local, alguns d’ells magníficament editats com la Col·lecció Es Frares, de l’Ajuntament de Lloret, amb títols com El cementiri de Lloret de Mar, de Núria Alcoy, o Els jardins de Santa Clotilde i que serveixen per posar en valor el magnífic i poc conegut patrimoni arquitectònic i natural d’aquest municipi.

Però si he d’elegir un llibre de temàtica local i rar a les nostres biblioteques és el de Rafael Espinós: Solo el mar lo sabe. Naufragios y sus vestigios, recuerdos y tesoros en los mares de Cataluña, de la sitgetana Edicions Plankton, publicada el 1991, i que vaig descobrir gràcies a la recomanació del meu dentista. A la província de Girona, segons el catàleg general de les biblioteques municipals, només es pot trobar a la Carles Rahola, a Girona, i a les Municipals de Palamós i Roses. Recordo amb especial plaer les històries, tràgiques la majoria, quasi còmiques unes poques, dels molts naufragis a les nostres costes.

La digitalització dels llibres no és una qüestió de futur, és ja un present en forma de novetats editorials però també de facsímils d’antics títols que algunes empreses i institucions ofereixen gratuïtament. Evidentment això és un avenç que aproxima la cultura al lector com mai abans havia passat. Estem lluny, encara, de la digitalització de totes les obres i suposo que les de menor audiència, que per definició són les d’àmbit local, seran les últimes o quedaran fora. En l’era d’internet, de xarxes socials, de plataformes digitals, d’ordinadors, tauletes i telèfons intel·ligents, si volem ser universals, si volem saber de la condició humana, si ens preocupa el medi ambient i el futur del món i de la humanitat, ves a la llibreria del teu barri o poble o a la biblioteca municipal i gaudeix de llibres de temàtica local que mai haguessis imaginat trobar (i que no aconseguiràs enlloc més).