És entomòleg i graduat en Biologia per la Universitat de Girona i va néixer a Terrassa tot just fa 23 anys. És un dels autors de l’única guia tècnica sobre el bernat marbrejat i que ha publicat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. L’ha feta amb Lucía Adriana Escudero-Colomar, Marta Goula i Isabel Pujadas Rovira.

Des de quan es té constància de la presència d’aquest insecte a les comarques gironines?

De fet, a la ciutat de Girona és el primer territori on es va detectar aquesta xinxa a la península Ibèrica. La primera citació publicada de què tenim constància és de novembre de 2016 al Campus de Montilivi, i correspon a una nimfa de penúltim estadi , que és la d’un individu juvenil, capturada prop de la Residència universitària.

Per què són dolents, sobretot per l’agricultura?

És molt perjudicial per a l’agricultura i el verd urbà, ja que és una xinxa que s’alimenta d’una gran varietat de plantes. Els heteròpters -xinxes- tenen un aparell bucal picador-xuclador, que, per entendre’ns, és com una mena de punxó que claven en els teixits de la planta o de l’animal -en el cas de les xinxes depredadores- i a través del qual emeten tota una sèrie d’enzims que els ajuden a digerir parcialment l’aliment; el resultat d’aquesta digestió externa és un fluid que l’insecte acaba succionant per mitjà d’aquest mateix «punxó». Les plantes responen a les picades de l’insecte induint la formació de teixit cicatritzant (comparable a la crosta que ens surt a nosaltres quan ens fem un tall) en les zones afectades, de manera que totes aquestes parts de les plantes (principalment els fruits) deixen d’estar «presentables» i, per tant, «comercialitzables». A més, si l’insecte ataca fruits que encara no s’han acabat de formar, pot ser que aquests no es desenvolupin correctament, deixin els fruits deformats o fins i tot que produeixin llavors no viables.

Quan la ciutadania en trobi a les cases s’ha de preocupar per ell o les seves mascotes?

No, ni per la seva salut ni per la de les seves mascotes! Això sí, són insectes molestos, sobretot quan entren en gran nombre a les cases per hibernar i perquè si se senten amenaçats desprenen una olor desagradable. És important no alliberar-los, ans al contrari, es recomana aspirar-los i després submergir-los en aigua i sabó, o bé tancar-los en un pot o en una bossa de zip i posar-los durant 20-30 minuts al congelador. Un cop morts es poden llençar a les escombraries.

Per què n’hi ha tants?

Es tracta d’un insecte amb una gran capacitat reproductiva i de dispersió. Sabem que en les nostres condicions climàtiques presenta dues generacions a l’any, i cada femella al llarg de la seva vida pot pondre una mitjana d’uns 243 ous (fins a 28 per posta). Pel que fa a la dispersió, s’estén ràpidament pels territoris on s’estableix perquè és transportat inadvertidament en vehicles de motor o en contenidors de mercaderies.

Ha arribat per quedar-se?

Sí, sens dubte! Ara ens toca estudiar bé la seva biologia i el seu comportament a casa nostra per intentar controlar-ne amb eficàcia les poblacions. Encara tenim molta feina per davant.