El govern de la Generalitat ha fet una crida ciutadana per tal d’aconseguir localitzar i controlar la plaga del bernat marbrejat que afecta diverses províncies de Catalunya, entre elles Girona. L’administració explica en un comunicat que durant la tardor, el bernat marró marbrejat (a ull ciutadà, un escarabat petit que en ser aixafat desprèn mala olor) busca racons on amagar-se i passar-hi els mesos més freds de l’any fins que arribi la primavera i torni a sortir de nou per alimentar-se i reproduir-se.
A priori, aquest període de repòs hivernal podria semblar inofensiu. Però el bernat marbrejat resulta ser una espècie invasora -originària del continent asiàtic- que es pot arribar a alimentar de més d’un centenar de plantes diferents, entre les quals hi ha algunes de les principals produccions del sector agrícola. Per això, els científics i l’administració consideren que la tardor representa el millor moment per localitzar els nuclis de població d’aquest espècimen per «controlar» les plagues. En resum: demanen a la població que els elimini.
L’administració apunta que aquest és un dels moments en què es detecten més fàcilment aquests insectes perquè entren a l’interior de les cases o als coberts i les casetes exteriors de terrasses, jardins i parcel·les agrícoles. Per això, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha fet una crida als Ajuntaments per identificar els focus de la plaga en els seus termes municipals i poder prendre accions de control per evitar que a la primavera aquests insectes es desplacin cap als cultius. El Departament coordina amb l’IRTA els treballs de seguiment, estudi i control de la plaga del bernat marbrejat. Les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) també ajuden a la seva vigilància i control.
Espècie invasora
La plaga del bernat marbrejat es va detectar a Catalunya l’any 2016 a Girona i des de llavors s’ha anat estenent per diversos municipis, especialment del litoral català. Aquest 2021, durant els mesos de juliol, agost i setembre, període més actiu de la plaga, la major part de les deteccions de bernat marbrejat s’han localitzat a les comarques litorals de Girona i Barcelona. Enguany, ja s’han detectat danys atribuïbles als atacs de la plaga en algunes plantacions fructícoles de Girona que afecten els fruits i també en alguns cultius d’horta del Baix Llobregat.
Per aquest motiu, els experts demanen a la gent que, si veuen un bernat marró marbrejat, l’eliminin. L’insecte s’assembla a altres espècies de bernats autòctons, per això els científics indiquen que per identificar-lo cal fixar-se en les antenes, que tenen dues franges blanques en cadascuna. A la part dorsal del cos, tenen un patró de color marró marbrejat, i també cal fixar-se en el ventre, que no té espina.
Com eliminar-lo
Segons especifica l’administració en un comunicat, aquests insectes es poden capturar amb relativa facilitat amb un aspirador o escombrant-los a primera hora del matí o a darrera hora del dia. En aquestes franges horàries, es mouen més lentament perquè la temperatura ambiental és més baixa; al migdia, estan més actius, costen més de capturar i volen. Un cop capturats, es poden submergir en aigua i sabó o, simplement, deixar-los dins d’una bossa exposats al sol. No és recomanable l’ús de productes insecticides.
Col·laboració ciutadana
L’insecte, que és originari de la Xina, el Japó, Taiwan i les Corees, ja s’ha detectat a 185 municipis de Catalunya repartits per totes les comarques. Aquesta informació se sap gràcies als seguiments de la plaga que fa el Servei de Sanitat Vegetal i als avisos que fa la ciutadania a través de les fotos al web del projecte de ciència ciutadana «Hhwanted» dins del portal Natusfera. Els experts revisen les fotos que s’envien a la plataforma i, un cop verificades, es publiquen en un mapa virtual que serveix com a informació complementària molt valuosa per dissenyar les estratègies de control.
Aquesta no és la primera vegada que l’administració decideix fer una crida ciutadana per eliminar aquesta xinxa, l’any passat la Generalitat va fer una campanya similar demanant també implicació als ajuntaments a l’espera que la ciència resolgui quina és la millor manera d’acabar amb elles.
