El cap de Neurologia de l’hospital Trueta i Santa Caterina és el primer gironí que va rebre la vacuna d’Hipra contra la Covid en la segona fase de l’assaig clínic. La majoria dels que hi han participat són sanitaris, tenint en compte que fa més de sis mesos que es van vacunar de Pfizer.
Per què va decidir ser voluntari de l’assaig de la vacuna d’Hipra?
Bàsicament per tres motius. En primer lloc, perquè estem en una pandèmia i el fet que es pugui desenvolupar una altra vacuna d’utilitat a tot el món és un gran pas i també per a la província de Girona. Hi aporta valor que hi participi gent del territori. Seguidament, en aquesta fase es necessitaven uns condicionants concrets: persones vacunades amb Pfizer fa més de sis mesos. Aquest perfil bàsicament correspon a sanitaris i personal de residències, i és per això que ens toca participar-hi. Finalment, com a investigador, soc voluntari per deure moral i per solidaritat amb la recerca.
Com es va assabentar que buscaven voluntaris?
Es va fer una crida intensa des del Trueta i l’Idibgi cap al personal sanitari, tenint en compte que érem dels pocs que complíem els requisits. També es van dur a terme xerrades informatives per tal de resoldre dubtes. Per tant, aquest desplegament intens va ser clau. A partir d’aquí, m’hi vaig posar en contacte.
Quines proves li van fer al cribratge inicial?
Primerament, em van fer una visita mèdica. Van comprovar que complia els criteris i em van mirar l’historial clínic. També em van mirar les constants i em van fer una analítica. És el procés habitual. En menys d’una setmana ja em trucaven per posar-me la injecció.
Quines sensacions va tenir quan li van posar la vacuna?
No és la primera vegada que participo en un assaig clínic, però aquesta vegada va ser diferent. Va ser emocionant poder contribuir en la recerca d’una vacuna molt important per millorar la qualitat de vida.
No té por dels riscos?
Cap ni una, i tampoc cap sensació d’inseguretat. Abans de provar-la en humans, ha passat per molts filtres previs perquè sigui totalment segura. Si s’hagués detectat qualsevol problema, ja no hauria arribat fins a aquesta fase. A més, cal recordar que es tracta d’un assaig de doble cec, és a dir, ni els investigadors ni jo sabem si em van posar la vacuna d’Hipra o la de Pfizer. Això no ho sabré fins al final.
Quin seguiment li fan?
Al cap de dos dies em van trucar per saber com em trobava. A més, durant una setmana vaig haver d’anotar si tenia alguna molèstia o efecte secundari. I la veritat és que, a part d’una mica de molèstia al braç durant uns dos dies, no he tingut res més.
I a llarg termini?
El seguiment dura un any, però això no vol dir que calgui esperar tot aquest temps per a produir la vacuna. Per protocol, i tal com es fa als assaigs, tots els participants seguim fent un control a llarg termini, però la vacuna ja surt comercialitzada abans si és que s’aprova.
És arriscat que es comercialitzi tan aviat?
Si el fàrmac, d’entrada, compleix tots els requisits de seguretat, no hi ha cap problema que surti al mercat. Que alguna de les vacunes que ens hem posat i posarem contra la covid-19 ens causi algun efecte d’aquí a deu anys? No ho sabem. Però no ens preocupem per allò que no sabem. El que està clar és que la covid-19 causa morts, però s’ha demostrat que la vacuna és efectiva.
Quin impacte pot tenir per a la província de Girona que la vacuni d’Hipra es comercialitzi?
Girona té talent i a vegades no en som prou conscients. La vacuna d’Hipra pot reafirmar aquest potencial a tot el món i ho hem d’aprofitar.
És necessari que ens administrin terceres dosis quan hi ha molta població que no en té cap?
Està clar que la batalla contra la pandèmia no la guanyarem fins que tot el món tingui accés a les vacunes. Necessitem que hi arribi perquè si no passarà el que està passant ara a Sud-àfrica: surten noves variants i s’escampen ràpidament.
Realment és tan perillosa la variant Òmicron?
No soc expert en epidemiologia, però crec que de moment tenim massa poca informació. És cert que els virus muten i, com a conseqüència, cal modificar les vacunes. Sempre aniran apareixent variants. En aquest cas, tot i que se’n sap poc sobre l’Òmicron, crec que no sembla tan greu com podíem témer.
