La davallada de solidaritat de l'últim Gran Recapte d'Aliments preocupa a indrets com el Ripollès, on les necessitats d'alimentació s'han doblat. El primer balanç de la campanya xifrava en un 45% de donacions aconseguides respecte l'any passat quan es va arribar a la xifra rècord de 7,8 MEUR. I això significa menys recursos per comprar aliments en un moment en què s'han disparat les demandes. La coordinadora del Centre de Distribució d'Aliments del Ripollès, Roser Martínez, explica que els Ajuntament s'han hagut de posar a primera línia. "Abans els consistoris compraven algun producte que faltava de forma puntual, però ara es fan comandes cada mes", explica a l'ACN. De les 15 famílies que ajudaven abans de la pandèmia, han passat a unes 35.
El magatzem d'aliments que gestionen conjuntament des de la Creu Roja, Càritas i el Consorci de Benestar Social del Ripollès, està gairebé buit. "En aquesta època ja teníem els aliments del Gran Recapte que ens permetia arribar fins a l'abril però aquest any, al ser amb forma de donacions en diners, ens haurem d'esperar que ens arribin els recursos el febrer-març", explica Martínez. Per compensar-ho, els ajuntaments assumeixen bona part dels costos de la compra d'aliments i productes bàsics com gel i xampú.
Cada mes gasten 3.000 litres de llet, però també 200 kg d'arròs, 200 kg de farina i 100 litres d'oli de gira-sol, entre d'altres productes bàsics. En xifres d'usuaris, han passat de 17 abans de la pandèmia a uns 35. Segons la coordinadora del centre d'aliments, són sobretot persones que s'han quedat sense feina, que han entrat en ERTO i no arriben a finals de mes o que treballaven en feines de l'economia submergida (cuidadores de persones grans o de fer feines) i que no han pogut tornar a treballar. Per poder rebre aquesta ajuda, han de venir derivades del Consorci de Benestar Social del Ripollès.
Cada setmana fan entregues de cistelles els dimecres i divendres. Els usuaris no poden entrar a la botiga que tenen amb el menjar ben col·locat i són els voluntaris que els lliuren la cistella en mà. També tenen algun supermercat que els dona aliments que estan a punt de caducar. També tenen suport d'entitats com la comunitat musulmana de la ciutat i el Rottary Club. Amb el tancament perimetral de fa un any al Ripollès, també van rebre productes de l'hostaleria per evitar que es fessin malbé. Un any després, però, la demanda no ha afluixat.
"Semblava que anàvem a millor però els ERTO s'han allargat i l'economia no acaba d'arrencar", explica la Sílvia Gallart, Coordinadora de Creu Roja Ripoll. Aquesta entitat té dos centres, un per a cada vall, i també han detectat un augment d'usuaris i nous perfils. En el seu cas, explica que van arribar a triplicar el nombre d'usuaris en el moment àlgid de la pandèmia. Dels quaranta que atenien el 2019, van passar fins a 130 i ara n'atenen una vuitantena, és a dir, el doble que abans. A més a més, han detectat alguns perfils nous, sobretot persones grans de fins a 60 anys que estan en edat de treballar però que no tenen feina. En la crisi econòmica, eren pensionistes que no arribaven a finals de mes perquè havien d'alimentar altres membres de la família que s'havien quedat a l'atur. I ara es troben que són, sobretot, persones en edat de treballar que viuen soles.
L'entitat també distribueix targetes moneder amb 100 euros mensuals per comprar productes frescos (làctics, peix, carn o verdures, entre d'altres). Entre les dues entitats en gestionen 55, finançats per la Diputació de Girona, però creu que actualment en farien falta fins a 200. Des del Consorci de Benestar Social, calculen que unes 400 famílies reben ajuts d'alimentació, entre el centre d'aliments, compres puntuals i les targetes moneder.
La vergonya de demanar ajuda
Gallart explica que encara hi ha una "població silenciosa" a la comarca que necessita ajuda però que, sovint per vergonya, no acudeixen a Serveis Socials ni a entitats com la seva. "Ens preocupa perquè no sabem com arribar-hi i és important donar-los ajuda per evitar que arribin a una situació extrema", diu.
Des de la pandèmia, han adaptat alguns serveis i n'han creat de nous, com les trucades telefòniques a majors de 65 anys que viuen soles. El 2020 van fer 10.000 trucades a Ripoll i aquest any continuen fent-ho perquè ha donat molts bons resultats, sobretot per detectar necessitats i combatre la soledat no desitjada. "Els voluntaris acaben coneixent-los molt bé", afirma la coordinadora.
Ara que ve Nadal, repetiran la campanya de recollida de joguines. Si l'any 2020 van arribar a 90 nens, enguany han rebut la demanda de 136. Amb la pandèmia, ja no hi ha pics de necessitats sinó que és una "onada continuada" tot l'any, afirma Gallart.
