En els darrers anys, la immigració procedent de l’exterior havia compensat el creixement vegetatiu negatiu (és a dir, més morts que naixements) que hi havia a les comarques gironines. La pandèmia, però, ha aturat aquesta dinàmica. Per primera vegada des de l’any 2014, durant la primera meitat de 2021 el saldo migratori a la província ha estat negatiu: és a dir, hi ha hagut més persones que han marxat a l’estranger que no pas n’han arribat, segons les dades fetes públiques ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Les dades d’aquest organisme a 1 de juliol de 2021 indiquen que, durant el primer semestre de l’any, han arribat 4.007 persones procedents de l’estranger, mentre que 5.300 gironins han marxat a viure a fora. Això dona, com a resultat, un saldo migratori negatiu de 1.293 persones. Pel que fa a la immigració, el major volum de població va arribar des de Marroc (542 persones), seguit de França (468) i Romania (229).
Lleuger descens de població
Aquest descens de les migracions s’està començant a deixar notar en el volum total de població. El passat 1 de juliol, constaven com a residents a les comarques gironines un total de 773.577, una xifra situada només lleugerament per sota de la registrada l’1 de gener d’aquest mateix any, que era de 769.672 persones. Aquest lleuger descens s’emmarca en una tendència general al conjunt de l’Estat, on el nombre d’habitants també s’ha reduït per primer cop des de l’any 2016. Del total de població, n’hi ha un 80,7% que té nacionalitat espanyola, mentre que la resta la tenen estrangera. Dels que tenen la nacionalitat estrangera, la majoria provenen d’algun país africà, majoritàriament el Marroc.
Aquesta tendència a la baixa de la immigració se suma a un creixement vegetatiu que també és negatiu, ja que en els darrers anys a la província s’han registrat més defuncions que naixement. Segons les últimes dades disponibles, corresponents a 1 de gener de 2021, al llarg de l’any passat hi va haver a les comarques gironines un total de 6.308 naixements i 7.215 defuncions, fet que significa que, a través del moviment natural de la població, es van perdre fins a 907 habitants. Es tracta d’una tendència que ja s’havia començat a detectar en els darrers anys, però que s’ha accentuat a partir de la pandèmia de la Covid-19. Fins ara, aquest creixement vegetatiu negatiu s’havia vist compensat per la immigració, però ja s’ha vist que durant els primers sis mesos de 2021 no ha estat així. Caldrà comprovar si la situació es reverteix o, per contra, s’accentua.
