Sí! L’estel de la torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família de Barcelona. Sona i sonarà. Hi ha un sentit molt profund en la construcció i en l’encesa de l’estrella de la torre de la Mare de Déu. Una barreja de missatges com els que es poden sentir en una pinacoteca en els seus enlluernaments de bellesa.

Hi ha una grandiositat en el projecte de Gaudí que emmudeix, perquè ressona al fons del propi jo. És una creació que arranca de la natura, que travessa la història, incorpora l’espectacle de la creació i sumeix en el misteri.

No és un desafiament, no és un signe de combat. És una emoció davant el misteri de Déu. Els veritables tresors del món no són horitzontals. En tot cas, és tota la Sagrada Família que ens convida a donar relleu diví a la nostra història humana. El misteri de la Sagrada Família no són les meravelles de la natura fetes pedra, sinó el treball humà convertit per la fe i per l’amor en una elevació de l’esperit, a la gran pregària del dolor i del progrés. És un prodigi de la fe i de l’amor humà i dels sentiments humans que són fruit de l’esperit. En la base immensa del temple, coronat de cimals que ens parlen del destí futur, s’entén més bé que l’home no és fet per ser enterrat, sinó per una vida sense mort. Hem de tornar aprendre a viure «en família».

Aquesta setmana passada es va afegir al gran temple barceloní un signe més d’esperança. Dotze estrelles de forja varen encendre’s rematant la corona de la Mare de Déu. No és simplement electricitat. L’Encarnació del Fill de Déu en el Cos Immaculat de Maria es vol obrir a tots els espais del món per dir-nos que tothom té dret a recuperar l’esperança.