El sector lleter està en peu de guerra. L’alça del cost del cereal, de l’electricitat (necessària per munyir i refrigerar la llet), de les despeses del manteniment i el baix preu que les indústries paguen als productors han conformat una tempesta perfecta que amenaça la subsitència de les explotacions. Les organitzacions agràries denuncien «l’enfonsament del sector lleter» i el vinculen a la «estratègia de les marques de distribució i la desprotecció de les administracions». Ahir, un centenar de ramaders van protestar a la ciutat de Girona per reclamar un «preu més just» per la llet que produeixen.
Les protestes s’han reproduït a diferents punts d’Espanya contra la gran distribució, tot i que en el cas de Girona, els ramaders focalitzen les queixes en Mercadona, a qui acusen de pagar la llet «per sota del cost». A més, els pagesos asseguren que l’increment que va anunciar la cadena «no ha arreglat res» i denuncien que dels set cèntims que s’ha incrementat el preu des de l’agost, només dos han anat al pagès. La protesta va obligar a tancar durant una estona el supermercat.
La mobilització va viure uns minuts de tensió quan els pagesos volien abocar llet a la porta del supermercat i els Mossos no els ho van deixar fer.
L’entrada a Girona per la rotonda del Mas Gri, doncs, va ser ahir més complicada de l’habitual. Una desena de tractors van bloquejar el pas a un dels carrers que dona accés a l’aparcament d’un dels supermercats de la cadena. Des d’Unió de Pagesos i l’Associació de Joves Ramaders i Agricultors de Catalunya (JARC) van reclamar que es compleixi la cadena alimentària i, per tant, que no es pagui un preu per sota del cost que suposa produir.
El sector assegura que les distribuïdores els abonen uns 33 cèntims per litre, quan els costa 40. En aquest sentit, el membre del sector lleter d’UP, Pau Barnés, va reconèixer que s’ha apujat set cèntims el litre des del mes d’agost, però que només dos han anat a parar al pagès.
Barnés va carregar contra Mercadona perquè, tot i que les queixes van destinades a les distribuïdores, el gegant dels supermercats «és qui fixa el preu que han de comprar». «Aquesta gent actua com un càrtel i ens empobreixen a nosaltres», va assenyalar.
Una opinió que comparteix el president de la JARC a Barcelona, Josep Maria Freixa, que a més, adverteix que aquest any s’hauran perdut entre 20 i 30 explotacions ramaderes per la crisi del sector. Freixa també va criticar la política de fixar els preus. «Et diuen el que et paguen i si et va bé, bé i si no també», es lamenta.
En conjunt d’Espanya, les organitzacions ramaderes de referència -Asaja, COAG i UPA- apunten directament a «les dues grans indústries làcties que controlen i manegen el sector lacti espanyol»: Lactalis i Capsa.
La llei de la cadena alimentària
Precisament, aquesta setmana ha entrat en vigor la Llei de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària. Segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació la normativa constitueix un element clau per a aconseguir unes relacions comercials «més justes, equilibrades i transparents». Amb l’objectiu d’aconseguir uns preus més justos per a tots els operadors, en particular els més febles, els productors, la norma prohibeix la destrucció de valor. D’aquesta forma, cada operador de la cadena alimentària ha de pagar a l’operador immediatament anterior un preu igual o superior al cost de producció assumit. Per tant, els costos de producció es constitueixen com la base de la negociació dels contractes escrits.
D’aquesta manera, el Govern assegura que vol reforçar la posició negociadora dels productors i que puguin tenir una remuneració digna per la seva feina. Per aquells que l’incompleixin, la norma contempla sancions lleus, amb multes d’entre 250 i 3.000 euros; sancions greus, amb multes d’entre 3.001 i 100.000 euros, i sancions molt greus, amb multes d’entre 100.001 i un milió d’euros.
Davant d’aquesta entrada en vigor, el director general de la patronal dels supermercats (Asedas), Ignacio García Magarzo, ha mostrat la seva confiança en què els «nous» instruments legals i el funcionament «eficient» de la cadena agroalimentària serveixin per superar aquesta situació «tan aviat com sigui possible». També va voler donar un missatge de «tranquil·litat» als consumidors, ja que confia que els preus de venda al públic «experimentin el menor creixement possible» en el context actual.
mobilització. 1 Es van viure uns minuts de tensió entre pagesos i Mossos d’Esquadra.
2 Tractors a la rotonda del Mas Gri
3 Un ramader llençant llet a la porta d’un supermercat F
