El Ripollès i la Cerdanya reclamen més ajuts per compensar els greuges del tancament perimetral de fa un any

La nit del 22 de desembre del 2020 el Govern anunciava el tancament perimetral del Ripollès i la Cerdanya fins al 6 de gener per frenar la propagació del virus. «Aquell tancament va ser salvatge, il·lògic i no va servir per a res; tancar poblacions tan petites no va enlloc, però ara ja està fet i hem de mirar endavant», afirma Ramon Pau, propietari de l'hotel Els Caçadors de Ribes de Freser. Va ser una de les veus més crítiques ara fa un any perquè la decisió del Govern els va enganxar amb les neveres plenes. «Era la tempesta perfecta: fèiem 100 anys i teníem un menú especial per celebrar-ho», recorda. Explica que ho van viure amb molta «tristesa i soledat», però, com que a la zona estan acostumats a les dificultats, va ser un procés d'aprenentatge. Segons diu, ara són «més àgils» i s'han acostumat a anar amb «motxilles petites» a l'hora de preparar les reserves, una dinàmica que també han adoptat els seus proveïdors.

Un any després d'aquell tancament, viuen la nova temporada amb optimisme malgrat les incerteses que encara hi ha. «Venint del forat més negre (l'any passat), ho vivim amb cert optimisme, estem molt millor, tenim reserves, neu i estem contents de la resposta dels clients», a qui agraeix juntament amb els proveïdors la comprensió i el suport durant tot aquest temps. Admet que els ERTO han sigut la millor eina per aguantar l'estructura. I la prova és que aquest hivern han passat de 21 treballadors a 24. Pel que fa als ajuts de la Generalitat per compensar el tancament, reconeix els esforços, però creu que dependrà de cada cas per valorar si han sigut molt profitosos o no. Des de l'Associació d'Hostaleria del Ripollès coincideixen que els ERTO han permès mantenir l'estructura dels negocis malgrat els tancaments i les restriccions. El seu president, Fran Barroso, xifra en menys de deu els bars i restaurants que han tancat durant la pandèmia, «els que tenien una salut financera fluixa». Malgrat tot, no veu amb optimisme els pròxims mesos ni tampoc la campanya de Nadal, un dels moments de més feina a la comarca quan hi ha neu, com és el cas d'aquest any.

Les declaracions del conseller de Salut, Josep Maria Argimon, demanant no fer celebracions d'empresa per Nadal han indignat el gremi. «Ens deixen obrir les portes, complint amb les mesures (sanitàries) que ens han dit i un conseller convida a la gent a no venir als restaurants, això és una irresponsabilitat i és com un tancament encobert», lamenta. Arran de les declaracions, han tingut cancel·lacions de grup. «El que no val és que estiguem jugant i després canviïs les normes, cal una previsió» i saber si es podran reforçar les plantilles o no i què passarà per Nadal. És per això que exigeixen saber tan aviat com es pugui si el PROCICAT proposarà noves restriccions.

La distribució a la restauració no ha cobrat cap ajut de la Generalitat

A l'altra cara de la moneda hi ha un sector que no ha rebut ni un ajut de la Generalitat. Es tracta de les empreses de distribució a la restauració, un sector que dona feina a unes 300 persones al Ripollès i Cerdanya. En ple confinament perimetral es van concentrar per denunciar que també eren un sector damnificat. En aquell moment, explica la seva portaveu, Manoli Vargas, les conselleries d'Empresa i Agricultura van escoltar-los i semblava que hi havia un compromís d'ajudar-los. «Arriben les eleccions, tothom ens escolta, però ara com ara res de res», afirma. Lamenta que la Generalitat els exclogués i admet que «ja han tirat la tovallola» perquè era llavors que realment necessitaven ajuda, quan les vendes van caure un 75% i tenien «neveres plenes i factures per pagar». Després de l'anunci del confinament, els clients els retornaven el gènere que havien encarregat. Aquest Nadal les perspectives són força bones, si bé no preveuen arribar a nivells d'abans de la pandèmia perquè hi ha molta incertesa encara. Explica que han aguantat fins aquí gràcies als ERTO i els crèdits que van haver de demanar als bancs per poder mantenir el negoci. «Era impossible aguantar amb els clients tancats», recorda. I admet amb resignació: «Si avui no menges, l'endemà no menges el doble; el fet perdut, perdut queda». I remarca que el tancament va ser un «error, un error que ningú ha pagat».

Ajuts comarcals que no arriben

Per la seva banda, l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, subratlla que no s'ha pogut passar pàgina perquè la pandèmia continua descontrolada i encara hi ha moltes incerteses. Creu que no es podrà fer una bona reflexió fins que la crisi sanitària hagi acabat. Malgrat tot, recorda que aquell tancament «va ser un gerro d'aigua freda per ser una comarca molt vinculada al turisme d'hivern i familiar» en plenes vacances de Nadal i, molt especialment, perquè hi havia territoris que estaven igual i que no van patir un tancament perimetral. Pel que fa als ajuts, creu que han tingut la seva «part de compensació», malgrat no haver arribat a tothom per igual. En l'àmbit de comarca, a més, hi ha «promeses» que no s'han complert encara. Arran del tancament, el Govern es va comprometre a pagar el febrer d'aquest any un fons extraordinari procedent del fons de cooperació local. «Ens van dir que seríem els primers a rebre els diners per intentar compensar el greuge» del tancament, recorda el president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer.

En una primera fase, van cobrar uns 136.000 euros, que es van destinar a un pla de reactivació econòmica. Però el gruix més important, 682.000 euros, no ha arribat encara. De fet, la confirmació oficial de la transferència dels recursos la van rebre a finals de la setmana passada. Colomer lamenta que no s'hagi complert el termini i admet que, en algun moment, fins i tot han dubtat de si finalment arribarien. «No deixa de ser una alegria, però no és el mateix que arribi ara i no quan tocava», afegeix, tot lamentat que la Generalitat no els hagi explicat els motius del retard. Aquests recursos aniran destinats a un pla de reactivació econòmica de la comarca i tant l'Ajuntament com l'ens comarcal reclamen que els arribi com més aviat millor. La part positiva, assenyala Munell, que és la pandèmia ha fet «aflorar» un turisme intern que ha reactivat l'economia de la comarca. «S'ha valorat el nostre territori i es nota que ve molta més gent; ara el repte serà mantenir la capacitat de seducció entre tots, administracions i els diferents agents, perquè no torni a decaure quan la gent pugui viatjar lluny».

La Cerdanya reclama més compensacions

L'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, recorda que les darreres vacances de Nadal van ser «molt difícils» i que el confinament perimetral de la comarca va provocar un «fort impacte econòmic i social». Un any després, assegura que els ajuts no han estat suficients i que aquests no han «compensat» la disminució d'ingressos que hi va haver. Per aquest motiu, ha explicat que diversos grups parlamentaris estan introduint esmenes al Senat a la llei de pressupostos de l'Estat per intentar que hi hagi més sectors que puguin entrar a les convocatòries d'ajut i així poder «pal·liar una mica més» els efectes de la mesura. Piñeira ha detallat que la situació epidemiològica actual és diferent de la de fa un any i això fa, diu, que s'afrontin les festes amb «més optimisme» tot i que cal «no abaixar la guàrdia». També ha fet valdre la tasca feta pel sector turístic i la resta dels que generen activitat econòmica per fer front a la situació sanitària i ha assegurat que la comarca està «preparada» per assumir el volum de visitants que ha de venir. L'alcalde ha conclòs que necessiten el turisme per recuperar-se del Nadal de l'any passat i ha recordat que el consistori va obrir una convocatòria extraordinària de mil euros per establiment per ajudar als sectors més afectats pel tancament.

Per la seva banda, el president d'Empresariat Cerdanya, Francesc Armengol, afirma que el confinament de fa un any va deixar la comarca «absolutament aturada» i que la mesura va provocar una «sensació d'impotència» en tots els sectors econòmics. En aquest sentit, afegeix que no s'entenien «les aglomeracions al passeig de Gràcia de Barcelona» que es veien aquells dies, més enllà d'arribar a la conclusió que «era molt més fàcil tancar el destí que no l'origen». Pel que fa als ajuts, que quantifica en 1.500 euros per empresa, assegura que els van rebre com un «acudit» i insisteix a demanar que es calculin les pèrdues de març de 2020 a març de 2021 en comptes de fer-ho comparant de gener a desembre de 2020 respecte al 2019. Armengol destaca la feina conjuntament amb la comarca del Ripollès i valora el treball amb el sector turístic per posar en marxa, abans del confinament perimetral, la taula de la neu. En aquest marc es va crear un pla director per actuar davant d'un brot de covid-19 que es detectés a la comarca, en el qual estaven implicats tant les estacions d'esquí com els centres sanitaris i els Mossos d'Esquadra, l'hostaleria i la restauració i també sectors com el de la indústria i els transports. Un any després, aquest model ha servit de base per aplicar-lo a altres comarques pirinenques. Respecte a la campanya nadalenca d'enguany, el president d'Empresariat Cerdanya ha dit que volen «ser optimistes» tenint en compte com avança la vacunació i les poques resistències que té la gent a ensenyar el certificat covid. Finalment, insisteix en la necessitat de combinar «salut i economia» per no tenir un 2022 amb dificultats. Així, conclou: «Hi haurà comerços que els costarà tornar a aixecar la persiana si hi ha un tancament afegit».

La Masella diu que les pèrdues de fa un any són «irrecuperables»

El responsable de comunicació de l'estació d'esquí de Masella, Ramon Boter, diu que els confinaments de la temporada passada van fer que fos «catastròfica», tant per les pistes com per la repercussió que té aquesta activitat al territori. Així, detalla que dels quatre mesos de neu, només es van poder gaudir tres setmanes sense restriccions de mobilitat per dins de Catalunya. Aquesta situació els va obligar a fer un ERTO i calculen que les pèrdues econòmiques van superar el milió d'euros. Enguany, però, es mostren optimistes amb l'arrencada de la temporada i les «ganes» de la gent per fer activitats a l'aire lliure. Tot i que els nivells d'usuaris són equivalents als d'abans de la pandèmia, Boter assegura que les pèrdues generades durant el confinament són «irrecuperables» i que aquestes repercuteixen en les «inversions estratègiques» planificades pels pròxims anys. Així, ha dit que ha calgut frenar-les per poder «tapar els forats» de la temporada 2020-21. Finalment, ha detallat que els allotjaments de l'estació situats a peu de pistes rondaran la plena ocupació durant les festes nadalenques.