La ciutat de Girona compta amb diversos homenatges a la figura de Cassià Costal, com una escola batejada amb el seu nom, un carrer o una placa commemorativa a la que va ser casa seva al carrer Nou. Tot i això, fins ara ningú havia recollit la vida i obra d’aquest il·lustre pedagog tan arrelat a la ciutat. «Sempre em preguntava per què ningú havia escrit una monografia d’una personalitat com Cassià Costal, que va fer tanta feina i que va dirigir l’Escola Normal». Així explica el mestre i pedagog David Pujol les motivacions que l’han dut finalment, a posar fil a l’agulla i fer ell mateix aquest treball. El resultat d’aquesta voluntat és el seu nou llibre Cassià Costal, una vida dedicada a la pedagogia, que recull la vida del mestre impulsor de la renovació pedagògica nascut el 1876 a Mollet de Peralada.
La documentació i escriptura d’aquesta obra «ha estat un procés llarg», reconeix l’autor, que afirma que «si no hagués estat per l’empenta de l’alcalde de Mollet de Peralada, potser no ho hauria fet». Pujol recorda que, en començar a buscar documentació, va trobar força material de l’etapa de Costal a Girona i a Barcelona, però que trobar informació sobre la seva infància o l’època que va passar a Zuric, va ser molt complicat. «Entre els 18 i els 20 anys, es va negar a anar a la Guerra de Cuba, i va haver d’anar a Suïssa», explica Pujol. Per a documentar-se, va tenir la sort de comptar amb l’ajuda d’un amic del seu germà, que dominava l’alemany. «Quan va començar a demanar informació, curiosament van començar a sortir notícies seves», afirma l’autor. Així, el llibre inclou, entre d’altres, una fotografia d’estudi feta a Zuric, així com una imatge del primer lloc on va començar a treballar en arribar a la ciutat suïssa, «que ara és un bar restaurant», diu. Pujol, mestre de professió, que exerceix a l’escola Jaume Vicens Vives de Roses i imparteix docència a la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, afirma que el llegat de Costal és un referent i «ha de servir d’exemple per als propers mestres». «Sempre intento citar-lo i comentar-lo», afegeix. D’entre els trets més destacables de l’il·lustre pedagog, Pujol destaca que «era una persona molt rigorosa, tant des del punt de vista intel·lectual com dels valors». Segons els seus alumnes, valorava molt la puntualitat, també. Alhora, era molt proper amb els alumnes. «No li feia res jugar a futbol amb ells al pati, descamisar-se i passar-s’ho bé», explica l’autor.
«Avançat al seu temps»
Així, afirma que Costal va ser un pedagog «avançat al seu temps», que «ensenyava a pensar» als alumnes. «No es tracta de repetir com un lloro, sinó de pair i metabolitzar la informació perquè esdevingui coneixement», afegeix Pujol, que afirma que a Costal li agradava que «hi hagués controvèrsia a les classes». «L’educació ha d’anar per aquí», sentencia.
No només en l’àmbit educatiu, sinó també en el cultural, l’il·lustre pedagog va ser molt influent per a Girona. En una ciutat molt petita, d’entre 15.000 i 16.000 habitants, amb un caràcter molt tancat i un fort component religiós, l’arribada d’un intel·lectual poliglot molt format com Costal va suposar un pas endavant per la dinamització cultural. «De seguida destaca», afirma Pujol. Així, crea, al costat de personalitats com Carles Rahola, l’Ateneu de Girona i atrau conferències de prestigiosos intel·lectuals que després ressenya a les revistes.
El llibre de Pujol recull, doncs, la biografia de la vida de Costal, així com un recull dels seus textos i publicacions. A més, inclou un pròleg a càrrec del professor Conrad Vilanou, que fa un estudi preliminar de contextualització.
DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA. 1 Inauguració de l’Exposició Internacional d’Escoles Modernes, amb el president Francesc Macià, l’any 1933. F
2 Cassià Costal i la seva muller, Carme Soler i Bruguera. F
3 Establiment de venda de vins on va treballar Costal en arribar a la ciutat de Zuric. F
