La Comunitat de Madrid valora aquests dies, arran de la sisena onada de la pandèmia, accelerada amb la variant òmicron, una tornada a l’escola semipresencial per als alumnes d’ESO i Batxillerat. Una mesura que, si s’aprova, afectarà un dels col·lectius, els adolescents, més colpejats per l’aïllament social. Els psicòlegs consultats per El Periódico alerten contra aquesta opció, que consideren que no té «cap sentit» des del punt de vista de contenció del coronavirus i sí que tindrà afectacions en la ja tocada salut mental d’aquests joves.

«No té cap sentit des del punt de vista de la prevenció tornar a aïllar els adolescents, que, a més, estan vacunats. No em sembla una bona idea», sentencia José Ramón Ubieto, psicòleg clínic i psicoanalista, professor de la UOC i autor d’«El mundo poscovid. Entre la presencia y lo virtual». Remarca que la pandèmia, i el distanciament social que ha comportat, ha deixat una afectació important, «especialment en els adolescents, que són els més vulnerables a aquesta situació de distanciament, d’estar sense contacte amb els seus iguals». Ubieto recorda l’essència d’aquesta etapa: «Els joves necessiten contacte físic en el seu dia a dia, tocar-se, abraçar-se, veure’s, empènyer-se...», i avisa que «suprimir això, tot i que sigui parcialment, suposa problemes».

Problemes no logístics per a les famílies, perquè és clar, i d’això en són conscients les autoritats sanitàries, que deixar un adolescent sol suposa una afectació menor que deixar, cosa impossible, nens sols. Els problemes tenen a veure amb l’estat anímic i la salut mental d’aquests joves. «Quan estan sols, es queden sols amb els seus pensaments, els seus dubtes, els seus temors, les seves fantasies», apunta Ubieto, al marge de l’augment de temps davant les pantalles. I això pot donar peu a autolesions, a pensaments suïcides o a trastorns de la conducta alimentària. Tots fenòmens a l’alça entre aquest col·lectiu arran de la pandèmia. En canvi, quan estan en grup, «aquests temors passen ràpid».

«Què fa un adolescent tancat a casa? Perdre la rutina, cosa que augmenta el risc de problemes de salut mental, de baixada del rendiment escolar i de desigualtats», assenyala Èlia Sasot, cap de Psicologia Infantil i Adolescència de la Unitat de Pedopsiquiatria del Centre Mèdic Teknon. Remarca que no tots els pares poden teletreballar i marcar de prop el seu fill adolescent. Tampoc els professors, que no poden controlar si l’alumne apaga la càmera de l’ordinador i es dedica a altres activitats d’oci en lloc de seguir la classe. «Amb la semipresencialitat se’ls demana als adolescents, la majoria dels quals no són madurs, que s’autogestionin com si fossin universitaris. Molts no estan preparats per a això», afegeix.

«L’acompanyament adult als adolescents és molt important. És clar que poden quedar-se sols, però no és la millor situació que estiguin sense horaris ni referents», assenyala Gemma Altell, psicòloga social i codirectora de G360, que lamenta que en la lluita contra el virus es continuï «estigmatitzant i culpabilitzant» els joves. «Assenyalem els joves a com propagadors quan els adults omplim els transports públics, sortim a dinar o sopar a fora i no passa res. És una hipocresia social adultocèntrica», denuncia.

«Qualsevol interferència en la vida normal dels joves s’hauria de valorar amb compte, perquè té una afectació directa en la seva salut mental», afirma, per la seva banda, Roger Ballescà, coordinador de Comitè d’infància i adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. «La salut física primer i la mental després haurien d’estar per sobre de les consideracions econòmiques», defensa Ballescà.