Un grup format per una dotzena de ciutadans ha impulsat, sota el paraigua de l’associació Promoció del Transport Públic, un projecte de tram-tren que uneixi Olot i Girona -passant per Banyoles- en 40 minuts. Segons calculen, la iniciativa costaria uns 500 milions d’euros (que creuen que es podrien finançar amb fons Next Generation) i tindria uns 2,6 milions d’usuaris potencials. El recorregut podria tenir unes 20 o 25 parades intermitges, que permetrien una major connectivitat del territori. Promoció del Transport Públic ja porta temps reclamant una millora de les connexions ferroviàries a les comarques gironines, ja que són els impulsors del projecte de tren-tram a la Costa Brava i de la proposta per fer arribar el ferrocarril fins a Andorra passant per la Cerdanya.

Segons explica Pau Noy, membre de Promoció del Transport Públic, es tracta d’una iniciativa que portava temps desada al calaix degut a la crisi econòmica de 2008 i la falta d’interès de la conselleria de l’època. Tot i això, consideren que «ara que estem en la dècada contra el canvi climàtic i les emissions zero, la proposta torna a prendre força». Per això, esperen que l’any que ve la Generalitat destini una partida a estudiar la proposta, tal com ha fet amb el tren de la Costa Brava.

Tot i que Olot i Girona ja havien estat units antigament pel carrilet, la proposta actual defensa un traçat totalment diferent, seguint el recorregut de l’A-26 i passant per Banyoles i Besalú, així com altres localitats més petites. Segons Noy, l’aposta per aquest recorregut es deu a què és una zona molt més poblada que el traçat de l’antic carrilet, que passava per la comarca de la Selva i s’aturava a estacions com les Preses, Amer o Anglès.

La proposta que posen sobre la taula planteja entre vint i vint-i-cinc estacions, tot i que no tots els trens s’aturarien a tot arreu. Una primera proposta són els trens directes, que sortirien del barri de les Tries d’Olot, pararien a Banyoles (en una estació encara per determinar, tot i que probablement seria als afores) i finalment arribarien a l’estació de Renfe a Girona en un temps aproximat de 40 minuts: vint entre Olot i Banyoles i vint més entre Banyoles i Girona. Des de l’estació es podria agafar un tren d’alta velocitat i connectar així la capital garrotxina amb Barcelona amb una hora i mitja.

Però més enllà d’aquests trens directes, proposen també una xarxa molt més capil·lar que arribaria a moltes més estacions: en total, calculen que n’hi podria haver entre 20 i 25, amb un traçat que segueixi el de l’autovia A-26. Així, defensen que a la capital garrotxina hi podria haver fins a cinc estacions, mentre que després el recorregut continuaria per Begudà (Sant Joan les Fonts), Castellfollit de la Roca, Sant Jaume de Llierca, Besalú, Serinyà (tot i que caldria veure on s’ubica l’estació, ja que el terreny és molt ondulat), Banyoles (on segurament no es podria fer entrar el tramvia dins de l’entramat urbà), Cornellà del Terri, Palol de Revardit, Sarrià de Ter (on hi hauria dues parades) i finalment Girona, on podria haver-hi parades a l’hospital Josep Trueta, el Palau Firal, Santa Eugènia, l’estació de la Renfe i arribar fins al campus universitari de Montilivi.

Finalment, la tercera proposta és que en el traçat entre Sarrià i Girona, on la trama urbana permetria que hi hagués fins a deu o dotze parades, hi circuli una xarxa pròpia de tramvies amb una major freqüència.

Els promotors creuen que el cost del projecte serien 500 milions d’euros, que es podrien finançar amb fons europeus. Per això, creuen que el més important és convèncer la Generalitat de la necessitat d’apostar per aquest model de transport. El projecte es presentarà online el 21 de gener.