Sant Joan de les Abadesses disposarà aviat d’un ateneu, després que un grup de veïns i veïnes heterogeni s’hagi agrupat per constituir-lo. La idea és crear «un espai propi autogestionat», des d’on el poble activi iniciatives i afavoreixi el teixit social. Aquest serà un dels únics projectes d’aquest estil al Ripollès. De fet, el grup només té constància d’una proposta similar a Ripoll, el Casal Popular La Metxa. 

El de Sant Joan, després de fer una votació interna entre diverses propostes, es dirà Puig-alt de Ter. És el nom que va adoptar el municipi l’any 1937, durant la Segona República, per desvincular-se de connotacions religioses.

Tot i que encara s’està acabant de consolidar, l’objectiu del projecte és el «d’impulsar més activitats al municipi» i que aquestes les pensin i les executin directament els veïns. Així ho expliquen Adrià Roca i Pol Salvans, dos dels membres fundadors: «Quan diem que serà ‘autogestionat’ és perquè volem ser un suport del poble i desvincular-nos de l’Ajuntament». Tenen previst organitzar-hi xerrades, tallers i ser un espai on els veïns i veïnes facin xarxa, fins i tot perquè «els nouvinguts puguin acostar-s’hi per fer teixit».

Amb aquesta idea inicial, i abans de tirar-lo endavant, els impulsors van assistir fa un parell de mesos a la inauguració de l’ateneu El Safareig de la Garriga. La reunió, on van coincidir amb persones d’ateneus de diferents punts de Catalunya, els va permetre conèixer un ampli ventall de models. «Va ser interessant perquè ens va permetre fer teixit entre ateneus i, amb l’experiència dels altres, saber què volíem fer i què no», comparteix Salvans.

Les persones que ara mateix formen part de l’ateneu Puig-Alt de Ter són heterogènies; dedicades a camps professionals diversos i de diferents generacions -entre els 20 i els 40 anys-. «És interessant perquè tothom pot aportar el seu gra de sorra», explica Roca.

De moment, hi ha una desena de membres implicats en el projecte, però tenen clar que la voluntat és que estigui obert a tothom: «Volem que sigui intergeneracional», comparteix Salvans. I Roca afegeix: «No és una associació de jovent; ens agradaria veure moltes cares diferents el dia que fem la primera assemblea». Una trobada que estava prevista celebrar-se a mitjans de desembre i aprofitar-la per presentar el projecte al poble, però que s’ha hagut d’ajornar a causa de l’impacte de la sisena onada de Covid-19. 

En aquesta línia de «no tancar la porta a ningú», detallen que l’ateneu no està adherit a cap formació política. «Volíem evitar vincular-nos a un partit polític per ser molt transversals», afirmen els impulsors. En canvi, sí que es defineixen com a «antifeixistes, feministes i antiracistes». «Més que punts polítics, són principis de convivència», conclou Roca.

Ara per ara, comparteixen que estan mirant de captar gent «que encaixi amb la nostra filosofia i que aporti alguna cosa nova que els que hi som, no podem oferir». Quan aquest nucli fort estigui constituït, «començarem a buscar socis que vulguin donar suport al projecte i participar de les activitats que es facin», indiquen.

L’ateneu físic

De moment, estan recaptant fons per poder assumir el lloguer d’un local i constituir-se amb una seu física. En un inici, volen que s’obri exclusivament per fer les activitats que es vagin organitzant. D’aquesta manera, tot i que potser disposen de servei de barra puntual per finançar-se, deixen clar que «no vol ser una competència als bars, ni un lloc per anar a passar l’estona».

A més, tenen la intenció que l’espai «serveixi d’aixopluc a les entitats de Sant Joan que no tenen local propi, que n’hi ha moltes», així com per projectar pel·lícules un cop a la setmana amb un preu d’entrada simbòlic. I és que al municipi fa almenys trenta anys que no hi ha cap sala de cinema. 

El local ideal, descriuen, seria gros, amb cuina, barra i diverses zones. Tanmateix, reconeixen ser «molt realistes» i saber que això que desitgen «és complicat». «Ens haurem d’adaptar al que trobem al poble», reconeixen. Amb tot, asseguren que és un tema que no els preocupa massa, perquè «l’ateneu és la gent que el forma i el local és només l’espai on anem; es pot canviar quan calgui».

Del que ja disposen per identificar-se és d’un logotip circular que combina vermells, blancs i negres. Al voltant hi posa el nom del projecte amb el dibuix d’una salamandra a cada banda i al centre hi ressalta la silueta de la Serra Cavallera, ubicada al Ripollès i que es contempla des de Sant Joan de les Abadesses. Dos membres impulsors més, Pau Serrat i Ernest Sola, expliquen d’on va sorgir la inspiració per dissenyar-lo: «Vam escollir posar-hi la silueta de la Serra Cavallera, com es veu de Sant Joan, i un parell de salamandres de l’Arçamala (un afluent que s’uneix al Ter al seu pas pel municipi)».